Manca de limitacions funcionals en exfutbolista que permetin obtenir la incapacitat permanent

STSJ (Catalunya) 5563/2018, de 22 d’octubre, sobre una lesió d’un futbolista professional, amb canvi d’activitat posterior, que no dona lloc a incapacitat permanent.

Objecte: recurs de suplicació contra sentència del Jutjat Social núm.10 de Barcelona, de 15 de febrer de 2018 en demanda de grau d’invalidesa.

Fets: Presentada demanda de reconeixement de grau d’invalidesa contra diferents institucions i entitats, el Jutjat Social la va desestimar en base als fets constatats. Amb el recurs de suplicació es pretén la revisió dels fets provats, que són els següents:

1) que el demandant a l’any 2001 va ser futbolista del Numancia CF constant afiliat a la Seguretat Social i tenint cobert el club el risc per accidents amb Fremat

2) que va ser acomiadat per ineptitud a l’any següent.

3 que el futbolista es va lesionar el genoll dret en un entrenament obtenint, sis mesos desprès, l’alta mèdica per abandonament de tractament, prèviament s’havia lesionat el mateix genoll en un accident de trànsit i com a jugador del CE Sabadell ja havia patit lesions als genolls dret i esquerrà.

4) que quasi dos anys desprès de l’alta indicada va presentar una sol·licitud d’incapacitat permanent derivada d’accident de treball davant l’INSS el qual en data 28 de setembre de 2006 no li va reconèixer cap grau d’incapacitat.

5) que el futbolista interposa diferents demandes sense èxit motiu pel qual sol·licita de l’INSS nou reconeixement de grau d’incapacitat a l’any 2011 que també li és desestimat per manca d’elements de valoració i per no compareixença davant l’ICAM. Contra aquesta darrera decisió, va presentar una nova demanda de la qual desprès desisteix, i

6) que a l’any 2014 insta un nou expedient administratiu de reconeixement d’una incapacitat, compareix davant l’ICAM i al·lega ser músic i no haver treballat com a futbolista des de feia més de 15 anys. L’INSS desestima la sol·licitud i la notificació de la resolució adoptada va comportar l’actuació i decisió judicial objecte d’aquest recurs de suplicació

Decisió: Desestimar el recurs

Motivació: Segons l’article 194.4 de la Llei general de la Seguretat Social  la situació d’incapacitat permanent total es defineix com: “aquella en la que el trabajador presenta unas limitaciones que le impiden lleva a cabo todas o las fundamentales tareas de su profesión habitual, siempre que pueda dedicarse a otra distinta”, i en la jurisprudència s’ha indicat que: “para la valoración de la incapacidad permanente deben apreciarse conjuntamente las lesiones y secuelas que concurren en el sujeto afectado, de tal modo que los padecimientos que integran su estado patológico, considerados aisladamente, no determinen un grado de incapacidad, si podrían justificar dicha declaración, en caso de que se valoren de forma conjunta”.

La part recurrent indica que la seva professió és la de futbolista professional i que en exercici de la mateixa: “sufrió un accidente de trabajo el 24 de octubre de 2.001, al resultar lesionada su rodilla derecha; que existe presunción de incapacidad permanente para trabajos de requerimiento físico alto de ambas rodillas, según consta en el dictamen del ICAM, que no existe cosa juzgada, que no existe caducidad de la instancia ni prescripción y que la edad no es un elemento a tener en cuenta”.

Per a l’òrgan judicial, s’ha de saber si: “las dolencias que se detallan como probadas justifican o no la declaración de incapacidad permanente total, para su profesión habitual”, tenint en compte que segon la norma aplicable cal excloure que: “cualesquiera limitación en la aptitud laboral específica de un trabajador obligue al reconocimiento de una situación de incapacidad permanente”.

En el cas, el tribunal considera que: “la simple dificultad que pueda derivar de las lesiones que se presentan en el interesado en orden a lograr un óptimo rendimiento profesional en la profesión a la que se refiere no puede ser identificada como causa o presupuesto del reconocimiento de una situación de invalidez permanente”, el que tradueix en que l’argument de l’alta exigència que implica la realització com a professional d’un esport impeditiva de la seva execució en cas de no estar sempre en condicions físiques òptimes: “no es útil o eficaz a estos efectos”.

L’òrgan judicial desestima la pretensió de reconeixement d’incapacitat perquè: “no existe una limitación funcional significativa a la que pueda vincularse la imposibilidad de realizar las tareas fundamentales incluso de la profesión a la que se remite el recurrente”, i que: “existe buena potencia funcional de ambas rodillas, sin derrames, cicatrices, deambulación normal y movilidad de la columna conservada”.