Lesions d'un menor durant la classe d'Educació Física sense generar responsabilitat patrimonial

Sentència 26/2012, de 27 de gener, sobre manca de responsabilitat patrimonial de la Comunitat de Madrid per lesions d’un menor produïdes durant la realització de l'activitat d'Educació Física en un centre educatiu.

Objecte: recurs contra una resolució desestimatòria de una sol·licitud de responsabilitat patrimonial adoptada per la Conselleria d’Educació de la Comunitat de Madrid amb motiu d’unes lesions generades en la classe d’educació física d’un centre educatiu.

Fets: Un menor pateix una caiguda en el pati d’un col·legi amb motiu d’una carrera durant l’activitat d’Educació Física. El menor va patir danys que es diu van derivar del mal estat del paviment i es demana la responsabilitat patrimonial de l’Administració demandada.

Decisió: Es desestima el recurs

Motivació: El Tribunal desprès de recordar els articles 106.2 de la CE, 139 i ss de la Llei 30/1992, de 26 de novembre i el RD 429/1993, de 26 de març, informa dels requisits jurisprudencials per l’èxit de l'acció de responsabilitat patrimonials de l'Administració:

a) acreditació de la realitat del resultat danyós

b) antijuricitat de la lesió produïda

c) imputabilitat de l'activitat a l'administració demandada

d) la salvetat exonerant dels supòsits de força major, i

 e) l'exercici de l'acció en termini (un any)

Pel que fa al fons, el Tribunal indica que la controvèrsia es centra en: “la relación causal entre el deber de conservación y mantenimiento de las instalaciones escolares de autos y el accidente producido”. En relació amb el patí del centre diu que:  "les deficiències eren qualificables com a pròpies i esperables d'un pati de col·legi i no comporten deficiències de conservació d’instal·lacions", que: "no és suficient amb l'aparició de qualsevol irregularitat en el paviment per apreciar responsabilitat" i que: "l’èxit de la reclamació només es pot fonamentar en un total abandonament de la instal·lació o en l'existència d'un obstacle que per imprevisible i desacostumat no es pogués, raonablement, evitar encara que es prestés l'atenció socialment exigible al practicar les activitats d'esport i oci que li són pròpies".

En el cas, EL tsj estima una pèrdua d'equilibri en carrera que s'ha de qualificar com a "normal, inevitable i assumida com a risc propi de l'activitat desenvolupada".