La relació laboral d'una monitora d'esquí

STSJ-Aragó (Sala social) de 17 de març de 2014, sobre existència de relació laboral en la contractació dels serveis d’una monitora d’esquí per la realització de cursos adreçats als socis d’un club esportiu

Objecte: recurs de suplicació contra sentència del Jutjat social de Huesca de 12 de desembre de 2013 sobre: “sobre falta de alta y cotización al Régimen General de Seguridad Social”

Fets:  demanda d’ofici presentada per la Tesorería General de la Seguridad Social contra el Club Pirineísta Mayencos  i una tercera persona física que havia prestat serveis laborals com a monitora d’esquí, per manca d’alta i cotització al règim de la Seguretat Social. El Jutjat social va dictar sentència que va desestimar la demanda.

El club nega l’existència de relació laboral i diu que l’activitat es va prestar com a sòcia col·laboradora. Per a la Gestora: “ha quedado acreditado en el caso litigioso la existencia de una relación jurídica entre el club demandado y la Sra. R en la que se dan todas las notas características de la relación laboral conforme al Estatuto de los Trabajadores, por lo que debe declararse así con revocación del fallo recurrido”.

Decisió: La sentència del Tribunal Superior de Justícia revoca la dictada en la instància.

El Tribunal amb la valoració de l’Estatut dels Treballadors i una sentència del TS de 22 d’abril de 1996, diu que: “era el club y no la interesada (monitora) quien organizaba los cursos y que la actividad se identifica con la enseñanza y el aprendizaje de la técnica del esquí por socios no iniciados para lo que no necesitaba de mayores indicaciones por parte del club”, i que aquesta circumstància permet: “incardinar dicho ejercicio profesional dentro de los cauces del recurso (serveis laborals i alta a la Seguretat Social) porque hay prestación voluntaria de servicios por cuenta ajena mediante una retribución y dentro de la organización y dirección del empresario”.,A més a més, el TSJ diu que: “junto a la ajenidad y la retribución, no controvertidas, es la dependencia la nota que identifica la relación laboral diferenciándola de otras afines. Consiste la misma en la inclusión de la prestación de servicios en el círculo rector y disciplinario del empresario (dentro de su " ámbito de organización y dirección ", en palabras el mencionado texto legal),lo que se traduce en una subordinación funcional en la que se manifiesta el ingrediente "intuitu personae" característico y fundamental del contrato de trabajo que, por lo comentado, aparece igualmente en la relación litigiosa”. Tot això es traduït en una subordinació personal pròpia del contracte de treball.

Observació: Potser la relació laboral per la realització de cursos vinculats amb l'esport i que es fan de forma tancada als socis d'una determinada entitat només configuren una relació laboral si hi ha una habitualitat en l'activitat i manquen els requisits per apreciar un arrendament de serveis.

És cert que els jutges no creen el Dret però si que és cert que el poden modular fins al punt d'acostar-lo al seu lògic sentit encara que sigui desitjable una regulació més adequada.