L'edat no és motiu suficient per negar una incapacitat

STSJ Aragó 41/2018, d’1 de febrer, sobre la incapacitat permanent total d’un futbolista professional i la no consideració de la seva edat a l’efecte.

Objecte: recurs de suplicació interposat per l’Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS) contra una sentència de 14 de novembre de 2017 del Jutjat social núm. 5 de Zaragoza en matèria d’incapacitat permanent total.

Fets: La sentència del jutjat social va declarar la incapacitat permanent total del aleshores recurrent per a la seva professió habitual de futbolista professional per malaltia comuna i li va reconèixer el dret a una pensió vitalícia. Aquest jugador havia estat en situació d’alta a la seguretat social i tenia com a professió habitual la de futbolista professional havent militat en clubs com el Real Zaragoza, Deportivo Alavés, Sabadell FC o Real Oviedo.

De la sentència recorreguda es desprèn que al futbolista amb motiu d’una greu lesió de genoll se li va aconsellar l’abandó definitiu de l’activitat esportiva per no empitjorar la situació, que sol·licitat el reconeixement d’incapacitat permanent li va ser denegada el 16 de maig de 2016 per considerar-se que les lesions no eren definitives essent susceptibles de tractament i que a l’informe previ de l’EVI s’indica el quadre clínic de l’esportista i s’indica que: “le limita para actividades que requieran de la estabilidad de las rodillas para el ejercicio de la misma. Limitado para deporte de alta competición”.

A la sentència del jutjat s’estimen les pretensions de l’esportista entenen que: “las opciones quirúrgicas y ortopédicas de las que podría beneficiarse para el desempeño de su actividad diaria normal, resultan incompatibles con la actividad deportiva de manera profesional que conllevaría grave riesgo de provocar el fracaso del tratamiento realizado”.

L’INSS disconforme va interposar un recurs de suplicació e insta la revisió de fets provats per fer constar que l’actor va figurar d’alta en la seguretat social d’una empresa de begudes i, també, denúncia infracció de normes.

Decisió: Desestimar el recurs

Motivació: quan a la revisió de fets provats, el TSJ recorda les circumstàncies que han de concórrer per addicionar, suprimir o rectificar fets provats i considera que en el cas no procedeix perquè: “carece de trascendencia para la modificación del fallo recurrido, toda vez que no se discute la profesión habitual del actor a efectos de incapacidad permanente, ni el ejercicio de una nueva profesión, acredita la existencia de capacidad laboral para el ejercicio de la que se ha considerado profesión habitual, que es la de futbolista profesional, con unos requerimientos físicos específicos no comunes”.

La recurrent indica que l’esportista va fitxar per un nou club (C.D Tudelano) quan presentava un quadre de genoll idèntic a l’actual i considera que la causa real de la limitació és l’edat de l’actor per ser jugador professional (32 anys). Sobre aquest extrem el TSJ recorda la definició legal d’incapacitat permanent total i com: “El carácter profesional de esta incapacidad permanente obliga a poner en relación dos términos, las limitaciones orgánicas y funcionales del trabajador y los requerimientos físicos y psíquicos de su profesión habitual, habiendo precisado el Tribunal Supremo que esta inhabilitación no se refiere exclusivamente a la imposibilidad física sino también a la aptitud para realizar las tareas esenciales con un mínimo de capacidad y eficacia ( sentencias del TS de 26-2-1979 y 22-12-1986 y auto de 5-12-2003, recurso 2935/2003)”.

Diu el Tribunal que en el recurs no es qüestionen les limitacions orgàniques, és a dir, que les limitacions que pateix l’actor impedeixen l’exercici de la professió de futbol professional i observa que l’expedient d’incapacitat és posterior a la seva contractació pel CD Tudelano i que no s’ha acreditat que quan va fitxar per aquesta entitat ja patis les lesions invalidants.

Pel que fa a l’al·legació de l’edat com a causa de la limitació de l’actor per ser futbolista professional, es recorda la sentència del Tribunal Suprem de 20 de desembre de 2016 posant de manifest que manca d’entitat jurídica l’afirmació relativa a l’edat del demandant futbolista professional i que es troba al final de la seva carrera: “puesto que es sobradamente conocido que gran número de futbolistas alargan su vida profesional más allá de los 30 años con éxito”, i a més a més constata que: “el RD 1006/1985 de 26 de junio, que regula la relación laboral especial de los deportistas profesionales no establece especialidad alguna en relación con la edad de estos profesionales”. En relació amb el cas, es considera que: ”no establecida normativamente edad alguna de límite del ejercicio de la actividad de los deportistas profesionales, y siendo notorio que en el ejercicio del futbol profesional existen jugadores profesionales del más alto nivel que superan la edad del actor de 32 años, debe de concluirse que su incapacidad viene motivada por la limitación producida por sus lesiones, que no se cuestiona, y no es derivada del cumplimiento de una edad determinada”.