La desintegració d'una federació esportiva autonòmica per acord de la federació nacional

STSJ Madrid 408/2015, de 30 de setembre, en procediment tramitat amb motiu d’un acord federatiu ratificat pel Consejo Superior de Deportes de desintegració de la Federación Andaluza de Salvamento y Socorrismo per manca d’actuacions en el nivell nacional. Anul·lació per inadequació del procediment seguit amb retroacció d’actuacions.

MUST READ

Objecte; recurs interposat per la Federación Andaluza de Salvamento y Socorrismo0 (FASS) contra una resolució del Consejo Superior de Deportes que confirma la desintegració de la FASS adoptada per la federació espanyola.

Fets: la Reial Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme (RFESS) mitjançant una resolució de 14 de setembre de 2013, va acordar la desintegració forçosa de la Federació Andalusa de Salvament i Socorrisme i la designació d’una Delegació de la pròpia RFESS per a exercir les competències esportives en la Comunitat Autònoma d’Andalusia.

El motiu de l’obertura del procediment de desintegració va ser: “por incumplimiento del deber de representación de la Federación Española establecido en el art. 32.3 de la Ley 10/1990 del Deporte. Se detalla que la Federación andaluza no realiza actividad alguna de ámbito nacional ni de otro, ni deportivo, ni formativo”.

Decisió: Estimació en part amb retroacció d’actuacions.

El més significatiu d’aquesta resolució judicial no és la estimació per inadequació del procediment seguit per manca de termini suficient entre la presentació d’al·legacions per la federació autonòmica recurrent i l’adopció de la decisió per la federació espanyola. Allò que es destaca és com els Estatuts i els reglaments federatius aconsegueixen fer allò que les normes estatals i autonòmiques no fan: regular el procediment de desintegració d’una federació autonòmica de la federació espanyola amb els efectes que comporta fins i tot sobre la coordinació de la competència en matèria d’esport. De fet, pot sobtar la manca de participació en el procediment de la Junta d’Andalusia.

La sentència judicial accepta el procediment de desintegració de federacions esportives dient que té empara en normes federatives (Estatuts i Reglaments) degudament aprovats pel Consejo Superior de Deportes (aprovació, la necessitat de la qual també pot ser jurídicament discutible). Dit això, es pot destacar de la sentència del TSJ: a) el fet d’allunyar el caràcter sancionador de l’acord recorregut: “No se trata de una sanción sino de una decisión administrativa enmarcada dentro de las facultades de la Federación puesto que la pertenencia a la misma conlleva una serie de ventajas para los federados, pero a su vez implica una serie de obligaciones, entre ellas la de representación en todos los ámbitos” i b) considerar absolutament necessari: “determinar la causa que da lugar al procedimiento de desintegración, es decir, que la base que sustenta dicho procedimiento esté perfectamente acreditada, y que el procedimiento se haya seguido de manera adecuada”, i detecta un error de procediment relacionat amb els terminis que condueix a una retroacció d’actuacions que permeti evitar una indefensió de part.

Observació: Fins ara, teníem un marc federatiu estava conformat per federacions autonòmiques sotmeses a la regulació del titular de la competència en matèria d’esport (les comunitats autònomes) i federacions espanyoles  regulades per la normativa de l’Estat central. En aquest context, les primeres – per ministeri de la llei- s’integraven en les segones amb respecte a les regles establertes però sense que aquestes tinguessin per objectiu fer inviable aquella distribució competencial.

En el cas, un reglament i els estatuts federatius són suficients per desintegrar una federació esportiva autonòmica de la federació espanyola malgrat la voluntat plasmada en lle) de que aquelles s’integren evitant delegacions. Al respecte, la federació espanyola afectada indica a les seves al·legacions que: “no es valora l’activitat de la FASS en matèries de la seva competència autonòmica sinó en allò que afecta a la representativitat de la RFESS”.

En el context de la legislació esportiva d’avui, allò no previst és la possibilitat de desintegrar federacions autonòmiques per simples acords federatius encara que expressin un parer majoritari d’assistents.