La compensació per formació de joves futbolistes

STJUE, de 16 de març de 2010, sobre la lliure circulació de treballadors i els jugadors professionals de futbol. Obligació de firmar el primer contracte com jugador professional amb el club formador. Condemna del jugador al pago de una indemnització a causa de  l’incompliment d’aquesta obligació. Objectiu consistent en fomentar la contractació i la formació dels jugadors joves. Olympique Lyonnais SASP.

Cas Bernard, futbolista professional de l'Olympique Lyonnais que va fitxar al termini de la seva formació com a promesa per un club anglès amb vulneració dels compromisos amb aquell i per la qual cosa el club d'origen li exigeix el pagament d'una indemnització.

Interessant sentència que valora l'adequació o no al dret comunitari de les compensacions per formació d'esportistes professionals a favor del club formador i si una indemnització com la requerida, en el cas, pel club francès encaixa o no dintre d'aquestes compensacions.

El Govern italià que va comparèixer al litigi va indicar que: "una compensació de formació revesteix una importància especial pels clubs petits que disposen d'una estructura i un pressupost limitats", i el Govern neerlandès, que també va intervenir, va dir que: "existeixen raons d'interès general, lligades a objectius de formació, que poden justificar una normativa en virtut de la qual un empleador que dispensa una formació a un treballador pot exigir en aquest treballador que romangui al seu servei o que se li pagui una indemnització que ha de ser proporcionada a les despeses de formació i al grau i període temporal de profit de la formació per l'empleador".

Pel Tribunal, un règim com el controvertit pel qual un jugador al final de la seva formació ha de celebrar un primer contracte com a professional amb l'equip formador o en el seu defecte pagar una indemnització: "pot dissuadir-lo d'exercir el seu dret a la lliure circulació" i, en conseqüència: "aquest règim constitueix una restricció a la lliure circulació del treballadors garantida per l'article 45 TFUE". Ara bé, una mesura restrictiva es pot justificar: "si persegueix un objectiu legítim compatible amb el Tractat i que es justifiqui per raons imperioses d'interès general. És necessari que l'aplicació de la mesura sigui adequada per garantir l'objectiu i que no vagi més enllà d'allò necessari per assolir-lo".

El Tribunal recorda que ha destacat la importància social de l'activitat esportiva dintre de la UE i que per això: "l'objectiu consistent en afavorir la contractació i la formació de nous jugadors és legítim". També, considera que: "per examinar si un sistema que restringeix el dret a la lliure circulació dels jugadors professionals garanteix la realitat d'aquest objectiu i no va més enllà d'allò necessari, s'han de tenir en compte les característiques especials de l'esport en general (i del futbol en particular) i les funcions social i educativa d'aquests". Per emparar el criteri de la idoneïtat de percebre compensacions per formació pels clubs de futbol, el Tribunal assenyala que: "un sistema que preveu el pagament d'una compensació per formació en el cas que un jove jugador celebri a la finalització de la seva formació un contracte com a jugador professional amb un club diferent d'aquell que li ha format es pot justificar, en principi, pel l'objectiu consistent en fomentar la contractació i la formació de joves jugadors. No obstant això, el sistema ha de ser apte per assolir aquest objectiu i proporcional en relació amb aquest tenint en compte les despeses suportades pel club formador en relació tan als jugadors que arriben a professionals com els que no".

Entendre, en canvi, que allò a pagar no és una compensació per formació sinó una indemnització per incompliment de compromisos va més enllà del necessari per fomentar la contractació i la formació de joves jugadors per la qual cosa "és innecessari per garantir la realització de l'objectiu esmentat".