L'acreditació de la decisió de recòrrer

STS de 7 de març de 2016 (Rec. 3950/2013), sobre la subsanació de la manca d’aportació de l’acord federatiu per recórrer (Federación Española de Tiro con Arco).

Des d’una perspectiva formal, el Tribunal Suprem diu que no es poden simultaniejar els dos apartats de l’article 88.1 de la Llei jurisdiccional per tal de fonamentar una infracció i que és clar que l’apartat c) de l’article 88.1 es refereix al “com” de la sentència quan en la formació d’aquesta es desatenen les normes essencials establertes a l’ordenament jurídic, motiu pel qual: “suministra cobertura al error in procedendo”. En el cas, tot i l’articulació en un mateix motiu els propis de les lletres c i d de l’article 88.1, el recurrent ho fa de forma que es fàcil distingir allò que integra cadascun d’aquells apartats: “no se origina confusión intel·lectual o sistemàtica alguna”.

D’acord amb l’article 45.2 de la Llei 29/1998, reguladora de la jurisdicció contenciós administrativa, es planteja el problema de si és necessari o no aportar acord de la Junta General (o Directiva) per tal d’interposar recurs contenciós i a l’efecte es recorda la STS de 5 de novembre de 2008 on es recorda que una cosa és el poder de representació i una altre de ben distinta la decisió de litigar que ha de ser presa per l’òrgan competent i que s’ha d’acreditar per a la vàlida constitució de la relació jurídic processal, evitant el risc d’inici d’un litigi (jurídicament) no volgut.

A partir d’aquí, el tribunal recorda que tot i ser subsanable el defecte, el recurrent ho hauria d’haver fet des del moment en que la part contrària el va al·legar i no esperar que el tribunal li donés un termini de subsanació.