Insults a jugador pel públic assistent a un partit de futbol professional

Sentència de l’Audiència Nacional de 8 de juliol de 2019 (rec.28/2018), que confirma una sanció al Sevilla CF, SAD per manca d’adopció de mesures necessàries de seguretat per frenar el comportament violent d’espectadors assistents a un partit de futbol.

MUST READ

Objecte: recurs d’apel·lació contra sentència de 28 de setembre de 2018 del Jutjat Central contenciós administratiu núm.5 que va desestimar un altre recurs contra una resolució del Tribunal Administratiu de l’Esport (TAD) de 25 de maig de 2017 derivada a la seva vegada de decisions federatives que van imposar una sanció de tancament parcial de terreny de joc.

Parts: el Sevilla FC, SAD, el TAD i la Federació Espanyola de Futbol (RFEF)

Fets: El Comitè de Competició de la RFEF, en procediment disciplinari extraordinari, va imposar al Sevilla CF una sanció de l’article 73.1 del Codi Disciplinari de la RFEF consistent en el tancament parcial de diferents sectors del terreny de joc per un partit amb motiu d’uns incidents (insults mitjançant càntics a un jugador, a l’equip contrari i a altres entitats) que es van generar en un partit de la lliga de futbol entre l’equip local (el Sevilla CF) i el Reial Madrid a l’any 2017. Apel·lada la decisió, el Comitè d’Apel·lació de la RFEF la va ratificar.

Recorreguda la resolució federativa davant del TAD aquest accepta en part el recurs a l’entendre que l’article aplicable als fets era el 107 del Codi disciplinari sense afectar la sanció. La resolució del TAD és objecte de recurs contenciós administratiu que va finalitzar amb sentència desestimatòria fonamentada en els articles 73, 89 i 107 del Codi disciplinari de la RFEF i els articles 2, 3 i 7 de la Llei 19/2007, d’11 de juliol, contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància a l’esport. En aquesta sentència es va recollir, quan a la responsabilitat del club que: “no estamos en presencia de una ausencia total de medidas dirigidas a la evitación de conductas inadmissibles (i sistemàtiques) en un espectáculo deportivo, sino ante la pasividad (tal y como sanciona el art. 107 aludido) y ante la falta de reacción inmediata en evitación/corrección de hechos y cánticos sucesivos, entonados a lo largo del partido”, essent impensable que el Sevilla CF, SAD: “ignore el carácter de su única peña ultra”; i pel que fa a la sanció que: “la conducta del Sector afectado es intolerable e inadmisible por el contenido de sus cánticos; y dado que las distintas sanciones impuestas no han resultado efectivas, la recaída en la resolución cuestionada, se considera aquilatada a tenor de la reiteración”.

En l’apel·lació el club al·lega, entre altres extrems, càntics puntuals i insults emprats en la vida diària sense conseqüències violentes, xenòfobes ni radicals, infracció dels principis de responsabilitat i el de proporcionalitat e indeguda apreciació de la reiteració en la conducta.

Decisió: Desestimar el recurs

Motivació: L’òrgan judicial rebutja d’entrada la manca de tipicitat al·legada. Indica que insultar a un jugador encaixa dintre del tipus previst a l’article 69.1.c del codi Disciplinari de la RFEF: “entonación de cánticos que inciten a la violencia o constituyan manifiesto desprecio a las personas que intervienen en el encuentro”, essent irrellevant: “que el calificativo no fuera violento, amenazador ni revelador de xenofobia o intolerancia pues es objetivamente insultante y despreciativo para un jugador rival”, i el fet de què determinats insults siguin emprats a la vida diària: “no tiene el alcance menor que pretende darle el apelante en el contexto de un partido de gran rivalidad formulado de manera reiterada por más de 1000 espectadores de forma coordinada a lo largo de un partido”.

Quan a la pretès infracció del principi de responsabilitat a l’entendre el club que se li sanciona per la no efectivitat de les mesures adoptades, l’òrgan judicial indica que: “al club no se le sanciona por un resultado que no pudo evitar en una especie de responsabilidad objetiva. Se le sanciona por no adoptar las medidas necesarias para impedir cánticos violentos, art. 7.1.b ) y 5 de la Ley 19/2007 o para mitigar su gravedad, art. 15 del Código Disciplinario de la RFEF”, cosa que es considera no es va produir perquè: “los insultos fueron reiterados en varias ocasiones hasta el final del partido y solo se emitió un mensaje por megafonía en el descanso cuando los insultos se habían producido incluso antes de comenzar el encuentro y el club sabía que hechos similares habían sucedido en ocasiones anteriores”.

I, en relació amb l’al·legació de vulneració del principi de proporcionalitat per entendre que la conducta es considera no va ser greu, es desestima per si ser-ho i per estimar-se correcta la resposta sancionadora a més a més de proporcionada a una conducta ja realitzada en anteriors ocasions.

Finalment, interessa destacar que el club va al.legar un defecte formal d’interès consistent en la manca d’audiència dels interessats al considerar que són aquests els perjudicats per la sanció. L’audiència recorda la subjecció especial de la federació sobre totes les persones que en formen part de la seva estructura i sobre les quals exerceix la potestat sancionadora i recorda, en relació amb el cas, que: “los abonados del Sevilla no forman parte de esa relación y por tanto, no son interesados en el procedimiento sancionador con independencia de que la sanción al club pueda perjudicarles”.