top of page

Inexistència de relació laboral entre entrenador compensat i mercantil interposada per un club esportiu


STSJ Astúries 2049/2017, de 26 de setembre, sobre la inexistència d’una relació laboral en una col·laboració tècnica i  posterior contractació com entrenador aficionat no remunerat mitjançant una mercantil interposada entre aquest i el club esportiu

 

Objecte: recurs de suplicació interposat per la Tresoreria General de la Seguretat Social contra  la sentència 85/2017 del Jutjat Social núm. 1 d’Avilés de 6 de març de 2017, on es va desestimar una demanda de l’organisme en matèria de prestacions i subsidis per atur.

 

Fets: un entrenador de futbol aficionat sense dret a remuneració (del Real Aviles CF SAD) no constava donat d’alta en la SS però figurava com  perceptor de prestació contributiva per atur. Va formalitzar un contracte i del seu hostatge i restauració es feia càrrec la mercantil Amber Care Sports SL ara demandada: “En virtud de los contratos otorgados en las escrituras públicas que constan consignadas en la actuación inspectora, la total actividad, tanto económica como deportiva, del Real Avilés CF SAD es cedida por este a la demandada Amber Care Sports SL, durando tal cesión desde noviembre de 2014 hasta junio de 2015”.

Segons recull la sentència, l’empresa AMBER CARE SPORTS SL: “tiene por objeto social, entre otros, la gestión técnica, deportiva, económica y administrativa de equipos de fútbol de competición y clubes deportivos”. En contraprestació per la seva activitat relacionada amb el club esportiu aquesta mercantil rep: “todos los ingresos que genere o propicie el Club de Fútbol como consecuencia de la actividad realizada, incluso todo tipo de subvenciones o ayudas que serán ingresados en una cuenta corriente de la exclusiva titularidad de la demandada”

 

La Tresoreria General va considerar l’existència d’una infracció molt greu en matèria de prestacions però el Jutjat Social va desestimar la seva demanda al no considerar acreditada l’existència de relació laboral entre l’entrenador i la mercantil demandada.

 

Decisió: Desestimar el recurs

 

Motivació: La mercantil domiciliada va establir el eu domicili en el camp del club esportiu, el seu objecte social era el de la gestió tècnica, esportiva, econòmica i administrativa d’equips de futbol i com a contraprestació rebia: “todos los ingresos que genere o propicie el Club de Fútbol como consecuencia de la actividad realizada”.

 

El TSJ recorda prèviament que és el jutjador d’instància qui té assignades amb plenitud les facultats de valoració de proves i resta d’elements de convicció presentats i que el recurs de suplicació no pot ser emprat per fer noves valoracions llevat de manifest error de la convicció judicial.

 

En el cas, indica que la major part de les variacions que pretén la part recurrent es fonamenten en l’Acta de la Inspecció de treball i SS, document valorat en la instància. No s’acrediten errors en la valoració sinó meres discrepàncies cosa que impedeix estimar que hi ha un error en la valoració de la prova: “Para llegar a sus propias conclusiones y alterar la versión del Juzgado, la recurrente mezcla afirmaciones de hechos y argumentaciones jurídicas -inadecuadas en este motivo - y recorre un largo camino de explicaciones, argumentos, conjeturas y deducciones que implica ausencia de lo evidente, y pone de manifiesto la subjetividad que trata de imponer, naturalmente interesada y parcial, en contra del criterio imparcial y objetivo de la Juzgadora de instancia”.

 

En el recurs també es defensa l’existència de presumpcions iuris tantum del caràcter salarial de la contraprestació econòmica i la presumpció de certesa de fets constats pels funcionaris de la Inspecció. Es posa èmfasi en que la mercantil: “fue la real y verdadera empresaria del trabajador codemandado, dirigiendo y organizando su administrador y socio único toda la actividad económica y deportiva del Real Avilés Club de Futbol, que sólo aparece a efectos de la competición deportiva profesional a fin de aparentar el cumplimiento de la prescripción de la Ley del Deporte 10/90 que, con carácter general, establece que los clubes o entidades deportivas deberán revestir la forma de sociedades anónimas deportivas” i que: “aunque Amber Care Sports SL no es una sociedad deportiva sino mercantil, tiene la misma actividad económica que los clubes deportivos y con todos los fichajes de deportistas profesionales en su plantilla, y que el Sr. X  prestó servicios laborales para dicha empresa, primero como director deportivo y luego como entrenador, aunque pretextando el carácter amateur de tales actividades”.

 

En aquest context, el TSJ recorda que la presumpció de certesa de les actes de la Inspecció no és “iuris et de iure” i que, per tant, admet prova en contra i que és de l’exclusiva competència dels jutges i tribunals ponderar els diferents elements de prova i valorar el seu significat i transcendència  en ordre a la fonamentació del fallo.

 

El TSJ, quan al fons, indica que: “la cuestión litigiosa se centra pues en determinar si en la relación mantenida por el entrenador con la empresa AMBER CARE SPORTS SL concurren o no las notas que caracterizan el contrato de trabajo”. I sobre si en la relació analitzada concorren les notes que caracteritzen el contracte de treball diu que: “la naturaleza jurídica de una relación o contrato no depende de la denominación que le den las partes sino de la configuración efectiva de las obligaciones asumidas y de las prestaciones que constituyen su objeto, siendo indispensable examinar en cada caso concreto el examen de los datos fácticos concurrentes”, i entén que en el cas: “los extremos (alegados) no resultan suficientes para inferir la existencia de una relación laboral con la empresa codemandada en el marco de la prestación de servicios regulada y definida por el Art. 1.1 del ET que exige que la misma se desarrolle con habitualidad y en régimen de dependencia, retribución y ajenidad”, perquè: “no consta que el Sr. X  diera órdenes o instrucciones a los jugadores, que participara en el fichaje de los mismos durante el mercado de invierno, que estuviera incluido dentro del círculo organizativo y disciplinario de un empresario ni que percibiera cantidad económica alguna a modo de contraprestación de la mercantil demandada, que se limitó a asumir los gastos de hospedaje durante ese tiempo”.

 

Comentari: Sentència que permet ser llargament comentada que pot obrir unes portes incompatibles amb el control legal i racional específic del futbol professional.

Comments

Rated 0 out of 5 stars.
No ratings yet

Add a rating

© 2023 by Journalist. Proudly made by Wix.com

bottom of page