Incompliment de requisit per ser entitat d'utilitat pública

Sentencia de l’Audiència Nacional (AN) de 24 d’abril de 2019 (rec.849/2017), que ratifica una resolució administrativa d’improcedència de declarar a un club nàutic com entitat d’utilitat pública per incompliment de requisits

Objecte: recurs contenciós administratiu interposat per un club nàutic contra una resolució administrativa de 20 de setembre de 2017 de desestimació de una petició de reconeixement de la declaració d’utilitat pública del club.

Fets: L’entitat insisteix en què compleix els requisits per ser considerada entitat d’utilitat pública i que a l’efecte a justificats els objectius de l’associació per ser considerada com a tal, entre ells la realització de serveis adreçats a la col·lectivitat sense restriccions de beneficiaris i afavorits amb independència de la condició o no de soci (activitat oberta). A més a més, considera que: “En el artículo 32.1.a) la Ley Orgánica 1/2002, se definen los objetivos de las asociaciones para ostentar el calificativo de utilidad pública, y en ningún momento se determina que dichas asociaciones no puedan efectuar servicios con contraprestación económica, o establecer la figura del socio”.

Tanmateix, en línia amb la sentència del Tribunal Suprem (TS) de 22 de novembre de 2011 entén que: “el hecho de que se generen beneficios económicos no debe llevar a confusión, siempre que éstos se reinviertan como objetivo final en esa actividad de interés general”.

L’Administració demandada, per la seva banda, al·lega la conformitat a Dret de la resolució adoptada i que es fonamenta en els informes oficials aportats a l’expedient, especialment el del Ministeri d’Hisenda (MHiAP), dels quals es desprèn que: “la actividad principal (mayoritaria) desarrollada por la entidad solicitante consiste en la prestación de servicios mediante contraprestación econòmica, siendo por tanto servicios onerosos de naturaleza privada, que no tienen ni pueden tener la categoría de servicio público ni calificarse como de interés general”. També fa una referència, en defensa de la posició, a l’informe negatiu de la Direcció General d’Esports autonòmica (DGDRM) i a una sentència de 20 de gener de 2016 de la mateixa sala on es va desestimar un supòsit de petició similar.

Decisió: Desestimar el recurs

Motivació:  L’òrgan judicial exposa els motius desfavorables a la pretensió exposats en els diferents informes emesos per les administracions participants (DGDRM, MHiAP i Consejo Superior de Deportes) en els quals es poda de manifest un criteri contrari a què els fins i les activitats del club nàutic promoguin l’interès general requerit a l’article 32.1 de la Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació. Norma de la qual, l'òrgan judicial destaca que a la seva exposició de motius es recull que: “la definición y régimen de las asociaciones declarades de utilidad pública estatal tiene como finalidad estimular la participación de las asociaciones en la realización de actividades de interés general”, per la qual cosa, reiterant el criteri sostingut en altres sentències de la sala com la de 3 de juny de 2009, interpreta que: “la declaración de utilidad pública de una asociación persigue estimular su participación en la realización del interés general, supone una calificación especial, una declaración formal, por la que se reconoce oficialmente el beneficio para toda la colectividad de los fines perseguidos por dicha asociación y de las actividades encaminada a su consecución”.

Es recorden els requisits a complir per obtenir la declaració d’utilitat publica establerts a l’article 32 de la Llei orgànica abans esmentada i el procediment administratiu a seguir (RD 1740/2003, de 19 de desembre). Sobre aquest darrer, s'informa de la valoració del Tribunal Constitucional sobre els informes negatius vinculants de les administracions participants (STC 133 i 134/2006) en el sentit d'haver considerat que: “los informes de las Administraciones competentes vinculan cuando sean negativos” i, també, de la posició del TS sobre l’esforç a esmerçar pel club en l’acreditació dels requisits: “en los procesos en los que por vez primera se insta esta declaración de utilidad pública, es el interesado quien debe asumir un esfuerzo de acreditación de los requisitos necesarios para gozar de este beneficio, por el contrario en el caso en el que se revoca lo que ya se ganó, este esfuerzo ha de recaer de modo prioritario hacia la Administración” (SSTS 23 d’abril de 2018 i 28 de novembre de 2018).

Amb l'examen dels estatuts del club, l’òrgan judicial observa que les finalitats del club s’adrecen a associats i beneficiaris, però diu que la qüestió principal a analitzar és la de: “si el mecanismo de acceso para lograr esos fines, presentados como generales, se predicant en igualdad de oportunidades para los asociados y los denominados beneficiarios en relación con el uso de las instalaciones, del acceso al recinto social” i en la valoració d’aquest extrem troba conformes els informes negatius dels òrgans administratius intervinents, perquè d’una banda per ser associat s’ha de fer la corresponent sol·licitud i obtenir-la de la Junta Directiva sense possibilitat de rebutjar la decisió d’aquesta, i d’altra, perquè les altres persones que poden accedir a les instal·lacions tenen la condició de convidats (invitados) lligats a un soci que els ha d’acompanyar durant l’estança. I, a més a més, detecta altres limitacions com l’ús exclusiu per socis d’una dàrsena esportiva.

En conclusió, l’AN considera que: “(las) limitaciones impuestas a los potenciales beneficiarios de las actividades y servicios que presta el Club al colectivo de los socios, suponen una restricción subjetiva para el acceso y participación en dichas actividades y de acceso al recinto, que enervan el cumplimiento del requisito establecido en el art. 32.1. a) de la Ley Orgánica 112002, que exige para que una entidad sea declarada de utilidad pública que sus fines y actividades promuevan el interés general”.