Executivitat de sanció per manca de suspensió en via contenciosa

SAN 426/2016, de 13 de juliol, en matèria d’executivitat d’una sanció ferma en via administrativa imposada per infracció de la Llei contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància a l’esport.

Fets: l’actor i recurrent va assistir a un estadi de futbol a veure un partit quan havia estat sancionat amb multa i prohibició d’accés a recintes esportius. Considera que a la data dels fets (nou accés) tenia recorreguda la sanció en via contenciós administrativa.

L’Administració indica que el recurs contenciós a què fa referència l’actor va ser declarat inadmissible i que en el seu curs no consta instada cap mesura cautelar de suspensió de la sanció la qual, conseqüentment, es trobava vigent.

Decisió:  es segueix la recent SAN de 21 de juny de 2016 , en la qual es resol un cas idèntic en el sentit següent:

"En cuanto al inicio del cumplimiento de la sanción de acceso a recinto deportivo, debe decirse que ni la Ley 19/2007 ni el Reglamento de prevención de la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte, aprobado por el Real Decreto 203/2010, de 26 de febrero, contienen normas específicas sobre la ejecutividad de las sanciones impuestas al amparo de dicha normativa, por lo que han de tenerse en cuenta las reglas generales, en concreto, la prevención del artículo 138.3 de la Ley 30/1992, relativa a que: "La resolución será ejecutiva cuando ponga fin a la vía administrativa", por lo que, en principio, no es correcto demorar el comienzo del cómputo del plazo de prohibición a una posterior notificación de la ejecutividad de la sanción o de su inscripción en el Registro Central de Sanciones, pues por la notificación de la resolución, el interesado sabe cuándo tiene lugar dicho inicio y es perfectamente conocedor de su contenido y de su carácter ejecutivo" .

En el cas, la sanció de prohibició d’accés a recinte esportiu es trobava plenament en vigor y era perfectament coneguda pel recurrent, des de que li fou notificada la resolució que va desestimar el recurs de reposició interposat. Resolució que va posar fi a la via administrativa i que d’acord amb l’article 138.3 de la Llei 30/1999, era ferma i es podia executar i, això, sens perjudici que contra la mateixa s’interposés recurs en via jurisdiccional on no es va acordar la suspensió de la seva execució i que, posteriorment, es va declarar la inadmissibilitat del recurs.