Els preparadors físics i la normativa laboral dels esportistes professionals

Sentència 90/2019, de 27 de febrer, del Jutjat social núm. 1 de Badajoz, sobre l’equiparació entre el readaptador i el preparador físic d’un equip de futbol i l’aplicació de la normativa laboral especial

Objecte: demanda contra el club esportiu Extremadura UD, SAD en petició de declaració de comiat improcedent i indemnització d’acord amb l’article 15.1 del RD 1006/1985, de 26 de juny, que regula la relació laboral especial dels esportistes professionals.

Fets: Davant la petició del demandant, preparador físic, el club demandat al·lega la inaplicació de la normativa especial i haver abonat la indemnització procedent.

Les parts van subscriure el 19 de juliol de 2018 un contacte de treball temporal de realització d’obra o servei determinat, propis de la seva especialitat com a preparador físic i readaptador, per a les tasques esportives durant la temporada 2018/2019.

El demandant que no disposa de cap llicència federativa va ser acomiadat el 12 de novembre de 2018 i reconeixent el club la improcedència del comiat el va indemnitzar amb 904,09€ bruts.

Decisió: Estimar parcialment la demanda

Motivació:  Pel càlcul del salari brut/dia relacionat amb el termini de la relació es té en compte que el contracte té per data el 19 de juliol de 2018 en la qual es va produir l’alta en la Seguretat Social i que va acabar amb la finalització de la temporada que es va produïr el 30 de juny de 2019 la qual cosa suposa un total de 347 dies. Si en el contracte es va fixar com a contraprestació la de 30.000€, el resultat és un salari brut per dia de 86,45€ que és el considerat per la demandant.

En relació amb la categoria del treballador es debat sobre si era preparador físic o readaptador. En la documentació es fan servir ambdues expressions, però el club pretén encabir-lo dintre de la segona com un assistent tècnic. El jutjat no comparteix aquesta posició d’acord amb el previst a l’article 11 de la Llei 15/2015, de 16 d’abril, sobre l’exercici de professions de l’esport a Extremadura on es regula la figura del preparador físic, del contracte i de la primera nòmina, i, per això, considera que: “estaríamos en realidad ante un preparador físico”.

Davant la improcedència del comiat, un altre tema de debat són els efectes derivats. La part actora insta l’aplicació de la normativa especial dels esportistes professionals mentre que el club demandat entén que hi ha una relació laboral ordinària sotmesa a l’Estatut dels Treballadors (ET). El club defensa la seva positura perquè tenint en compte el previst als articles 1 i 9 del RD 1006/1985, abans esmentat, entén que: “el readaptador no practicaba deporte ni tenía una jornada efectiva ni prestaba sus servicios ante el público”.

El Jutjat acull, en primer lloc, una sentència del TSJ d’Andalusia de 22 de desembre de 2010 que fa esment a d’altres i distingeix entre diferents categories de treballadors, i indica que: “la aplicación judicial se ha decantado por la inclusión como deportistas profesionales de los técnicos y entrenadores deportivos desde la STS de 14 de mayo de 1985” i que en aquest grup han estat integrats diferents col·lectius, entre ells els preparadors físics (veure la STSJ Aragó de 21 de maig de 1997, STSJ Galicia de 26 de desembre de 2003 i la STSJ País Basc de 24 de febrer de 2006).

En segon lloc, fa referència a la sentència del TSJ de Galícia de 5 de març de 2015, on es recull com en reiterada jurisprudència s’ha estimat que: “las disposiciones contenidas en el Real Decreto 1006/1985, de 26 de junio, no son aplicables únicamente a los deportistas profesionales "strictu sensu", sino también a los entrenadores y técnicos, que, según estas sentencias, deben ser considerados como deportistas profesionales; y más concretamente la sentencia de 14 mayo 1985 citada incluye dentro de esta categoría al preparador físico, cuyo cargo, por tener que contar con la confianza del club, estima que no resulta compatible con la duración indefinida de su relación laboral.

Quan a la manca de llicència federativa del preparador, el Jutjat recorda la sentència de 14 de juliol de 2009 del TSJ d’Extremadura on es diu que: “la escasa o nula importancia que a la hora de establecer si existe o no esa relación tiene la calificación que el deportista ostente en la correspondiente federación deportiva", i la STS de 2 de abril de 2009 on es diu que: “era irrelevante de la relación laboral especial la calificación federativa”.

I conseqüència de l’anterior, arriba a la conclusió que a l’actor li és d’aplicació la regulació especial i, en concret, el previst a l’article 15 del RD 1006/1985 tenint en compte que: “dicho precepto ya fue objeto de unificación de doctrina por el Tribunal Supremo en sentencias de 21 de enero y 6 de febrero de 2002”. A partir d’aquí, fa una valoració a efectes de càlcul de la indemnització de les circumstàncies concurrents que limita a les retribucions deixades de percebre i modifica la quantitat a pagar pel club a l’actor.