Els convenis i el respecte pels estatuts federatius i la independència de la llicència esportiva autonòmica

STSJ Castilla-León, núm. 2801/2015, de 16 de desembre, que confirma una resolució del Tribunal de l’Esport de Castella-Lleó que reconeix al recurrent el dret a obtenir una llicència federativa de caràcter autonòmic malgrat l’existència d’un conveni federatiu per implantar una llicència única amb la federació estatal.

TOP Sentència

En Assemblea General de la federació autonòmica d’automobilisme es va acordar que durant la temporada 2013 només es lliuraria una única llicència anomenada “autonòmica homologada” que seria vàlida per tot el territori nacional i també a l’àmbit internacional pel fet de ser homologada per la Real Federación Española de Automovilismo en virtut d’un conveni amb la federació autonòmica. La conseqüència era que no es lliurarien llicències de tipus exclusivament autonòmiques d’aquella modalitat esportiva.

Malgrat això, un esportista va demanar llicència de tipus autonòmic cosa que li és denegada per la federació i acceptada via recurs pel Tribunal de l’esport de la Comunitat Autònoma. La federació disconforme interposa recurs contenciós administratiu davant el TSJ que el desestima amb bons arguments jurídics. Així, diu el Tribunal que:

-La llicència federativa és un acte administratiu emanat d’una entitat associativa privada que exerceix funcions públiques per delegació (recorda la STS de 2 de desembre de 2010) i que habilita a l’esportista per a la pràctica de l’esport en competicions organitzades per la federació corresponent.

-Obtenir la llicència és un dret de l’esportista sempre i quan compleixi amb els requisits establerts i un acte reglat a desenvolupar als Estatuts federatius. En el cas, els estatuts de la federació autonòmica la regulaven indicant que no es pot denegar quan l’esportista reuneix les condicions necessàries per a la seva obtenció. L’acord de l’assemblea general no és vàlid en la mesura que contravenia el dret a llicència recollit als estatuts i, a més a més, perquè es va adoptar sense haver incorporat el tema a l’ordre del dia.

-L’existència d’un conveni entre federacions tampoc afecta al dret esmentat atès que el lliurament de la llicència constitueix l’exercici d’una delegació de competència administrativa i la federació no pot disposar d’aquesta competència ni “hacer dejación” del seu exercici. El conveni pot tenir validesa però el que no pot fer és negar el lliurament de llicències d’àmbit exclusivament autonòmic.

-En el terreny processal, en relació amb la bondat finalista del conveni,  indica que els tribunals de justícia han de resoldre els litigis d’acord amb el Dret i no en funció de la utilitat o dels avantatges que puguin obtenir els particulars d’una determinada actuació.  En aquest punt, recorda que la vessant competitiva d’àmbit estatal i internacional inherent a l’esport justifica l’actuació de l’Estat perquè, d’acord amb el TC: “la gestión de los intereses propios de las Comunidades Autónomas no les posibilita la afectación de intereses propios del deporte federado español en su conjunto”; criteri que porta al tribunal a indicar que: “és absolutament necessari connectar la intervenció pública amb l’àmbit en el qual es desenvolupa l’esport”.

-En línia amb la llei de l’esport de la comunitat autònoma, la participació en competicions esportives oficials d’àmbit autonòmic o inferior no pot exigir més que la llicència de la federació autonòmica en tant que és la competent pel seu lliurament.

-Si la regulació de la llicència es troba en els estatuts federatius, qualsevol modificació sobre el procediment de lliurament passa per la modificació d’aquells i amb les formalitats exigibles.

-Els convenis, com el subscrit per les federacions, a més a més de complir amb els requisits formals han de respectar la legalitat material per a la seva validesa. Per tant, no es pot donar validesa a un conveni que contravé els estatuts federatius.

-La federació tampoc pot renunciar a l’exercici de la potestat administrativa que li delega la llei per a la concessió de llicències autonòmiques transferint, a canvi d’una quantitat de diners, la competència a la federació estatal. En sentit diferents, si seria possible, que la federació autonòmica pogués tramitar la llicència estatal per als titulars de llicència autonòmica si això ho sol·licitessin aquests i a l’efecte tampoc seria cap problema que això s’acredités amb un document físic únic.

-Finalment, fa una mínima entrada en la nova llei de l’esport autonòmica per indicar que en ella es recull la possibilitat de renuncia de la federació autonòmica a la seva facultat de lliurament de llicències en benefici de la federació estatal a la qual cosa s’apunta que aquesta circumstància: “podría cuestionarse desde el punto de vista de una eventual invasión de la competencia  exclusiva en deporte que corresponde a la comunidad autónoma”.