Indemnització a favor de club de futbol per rescissió unilateral de contracte

Sentència 443/2019, de 28 de juny, del TSJ de Castella i Lleó, sobre la minoració d’una indemnització a favor del club esportiu pel compliment parcial del contracte d’un director esportiu que fa una rescissió unilateral

Objecte: recurs de suplicació interposat pel Burgos CF, SAD i un director esportiu d’aquesta entitat contra una sentència de 5 de febrer de 2019 del Jutjat social 3 de Burgos que va estimar parcialment una demanda en reclamació de quantitat.

Són demandats el Getafe CF, SAD i el director esportiu.

Fets: El director esportiu tenia contracte amb el Burgos CF, SAD fins el 30 de juny de 2019. En el contracte, de l’any 2017, es va establir que en cas de rescissió unilateral s’hauria d’abonar a l’altra l’import d’una anualitat amb detracció de càrregues fiscals i socials i qualssevol altres legalment procedents. L’única excepció per a l’abonament de quantitat, a càrrec del professional, es va establir la del descens del club a la tercera divisió.

El 22 de juny de 2018, el director esportiu comunica al club la seva decisió de causar baixa voluntària i pocs dies desprès fitxa pel Getafe CF, SAD com a segon entrenador. Per la seva banda, el Burgos CF, SAD també va fitxar un nou director esportiu.

Mitjançant acta notarial de manifestacions de 8 de gener de 2019, el director esportiu va assumir qualsevol responsabilitat derivada de la rescissió contractual exonerant al seu nou club.

La rescissió anticipada del contracte genera una controvèrsia judicial que condueix a una sentència en la instància de condemna de pagament pel director esportiu i la responsabilitat subsidiària del Getafe CF, SAD. La sentència és objecte d’aquest recurs de suplicació per les dues parts. El club demana que es consideri a efectes de càlcul de la indemnització el salari brut i el director esportiu requereix que es moderi la quantitat a pagar tenint en compte el termini de treball complert abans de fitxar per l’altre club.

Decisió: revocació parcial de la sentència d’instància.

Motivació: Es considera que la clàusula en litigi és: “una cláusula penal, artículos 1152 y siguientes del CC (Código Civil), que las partes libremente han pactado con arreglo al artículo 1255 del CC en relación con el artículo 16 del RD 1006/1985.  Esto es, se trata de una liquidación indemnizatoria pactada anticipadamente en relación con el incumplimiento de la obligación principal“.

Respecte a que salari s’ha de tenir en compte, es parteix de l’article 26 de l’Estatut dels Treballadors (ET) i es considera que per a la detracció de càrregues que informa i llevat de pacte en contra: “ha de entenderse siempre como bruto” i com la consideració del salari net genera inseguretat jurídica diu que: “el salario a considerar es la cuantía total de lo pactado de abono al trabajador por parte del club, esto es el salario bruto “.

Pel que fa a la modulació de la indemnització, el Tribunal s’acull a l’article 1154 CC i a la capacitat del jutge per a modificar equitativament la pena: “cuando la obligación principal hubiera sido en parte o irregularmente cumplida por el deudor”, cosa que entén com un mandat imperatiu aplicable al cas per evitar donar el mateix tractament en aquell que compleix en part que a qui no ho fa. Per això, complert un 59% del termini contractual entén que la indemnització ha de ser del 41% de la quantitat total de la indemnització (termini restant).