Drets de formació i hanball basc femení

SAP San Sebastián 311/2011, de 2 de novembre, sobre la procedència de contraprestació per drets de formació a favor d’un club de handbol femení a l’any 2008 i l’aplicació d’un coeficient de càlcul decidit per l’Assemblea General de la federació autonòmica.

Objecte: recurs d’apel·lació contra sentència desestimatòria del Jutjat de primera instància núm.2 de Donostia en matèria de drets de formació.

Fets: Un club de handbol femení va fitxar l’any 2008 a una jugadora de 19 anys procedent d’un club filial, patrocinat per aquell. , en el qual havia jugat com a juvenil i amateur.

En el moment del fitxatge, la Federació Basca de Handbol (FVB) no tenia regulació sobre drets de formació ni s’estava aplicant normativa de la federació espanyola la qual cosa es va rectificar mesos desprès amb l’adopció d’un acord on es va establir un coeficient per a la formulació de compensació pel dret de formació de jugadors en línia amb el de la federació estatal. Normativa que entra en vigència a l’any 2009.

El club de procedència de la jugadora reclama compensació i el comitè de competició de la FVB l’estima amb avís que si no es pagués es podia produir una expulsió de la competició. Interposat recurs davant el comitè d’apel·lació de la FVB es desestimat cosa que motivà un recurs administratiu davant el Comitè Basc de Justícia Esportiva on, a més a més, es va instar una suspensió cautelar de l’acord per danys i perjudicis d’impossible o difícil reparació. El recurs es desestimat pel caràcter no públic de la matèria.

La posició federativa és la de que: “en el Reglamento de Partidos y Competiciones de la Federacion Vasca de Balonmano aprobado por el Gobierno Vasco el 18 de Febrero de 2008 (i no impugnat) ya constaba en el artículo 36 y ss la fórmula para el cálculo de los derechos de formación”. Al mateix temps, defensa que l’aplicació d’un coeficient de càlcul, que aprova cada dos anys l’Assemblea General, es una qüestió jurídic privada i no administrativa.

Interposada demanda de judici ordinari per considerar improcedent el pagament de la compensació aquesta es desestimada i la sentència és l’objecte de l’apel·lació.

Decisió: desestimar el recurs

Motivació: Es recorda que en la sentència recorreguda es va apreciar la no caducitat de l’acció i la procedència de la compensació assenyalant:

a) sobre el contracte de filiació entre els dos clubs que hi va haver: “un convenio de filialidad entre las partes las temporadas 2005-2006 en categoria cadete y 2006-2007 en la categoria amateur pero no así en el momento en el que la jugadora ficha por el club demandante ( año 2008)”.

b) sobre l’aplicació del Reglament de partits i competicions de 2008 que: “el fichaje se produce el mes de Agosto de 2008 y estableciendo la Disposición Final Primera del Reglamento que estas entra en vigor la temporada oficial siguiente a la de la notificación de su aprobación definitiva , esto es, la 2008-2009, se entendió que existia normativa específica aplicable que contemplaba los derechos de formación”, i

c) que una solució contrària als drets de formació derivats dels tractes previs podria suposar infracció del principi d’actes propis o, fins i tot, abús de dret.

Pel tribunal d’apel·lació: “el acuerdo de filialidad es un acto formal de vinculación de clubes sometido a unas normas muy concretes que le dotan de validez y eficacia jurídica frente a terceros”. La forma en que aquest s’ha de formalitzar està regulada a l’article 9 del Reglament de partits i competicions de la FVB on, entre altres extrems, s’indica que ha de constar la durada del mateix i no consta prova suficient de què l’establert entre les parts s’hagués estès a les temporades 2007-2008 i 2008-2009.

Pel que fa a l’aplicació del reglament de partits i competicions esmentat recorda l’òrgan judicial que no es qüestiona per l’apel·lant que, ans al contrari, l’admet. Ara bé, qüestiona l’aplicació de la fórmula de càlcul prevista al contenir un coeficient “P” que no s’havia dotat de valor en el moment del fitxatge. Aquesta positura es rebutjada atès que la prestació econòmica derivada dels drets de preparació i formació: “se encontraba expresamente prevista a la fecha de su fichaje en una norma vigente de rango reglamentario emanada de un Organo con competencia objetiva y territorial para ello”. Afegeix que el coeficient “P” està definit en el reglament com: “importe en euros por punto, fijado y revisable cada dos años por la Asamblea General de la FVB” i que, assignar un valor zero a l’esmentat coeficient: “se contraviene con la existencia de un derecho avalado por una normativa vigente y de aplicación en el momento del fichaje y ademas supondría una aplicación contraria a la buena fe y configuraria un evidente injusto material”.

A més a més, s’indica que la prestació no pot considerar-se com una sanció administrativa a l’àmbit esportiu: “se trata de un derecho de compensación económica que nada tienen que ver con el derecho sancionador administrativo ni con la naturaleza jurídica de las sanciones“.

Desestima amb costes