Denúncia d'agent insuficientment motivada

Sentència 366/2013, de 24 d'abril, en matèria de disciplina esportiva per participació en altercats, baralles i desordres públics en recintes esportius o al seu voltant. Prova insuficient.

Fets: S'aixeca una acta policial a un seguidor "violent" per participar amb altres persones en aldarulls amb altres seguidors de l'equip contrari la qual va generar un expedient disciplinari i, com a conseqüència una sanció que va ser objecte de recurs en seu judicial.

Decisió: El TSJ afirma que el jutge "a quo" no ha ajustat la seva decisió a les proves de càrrec resultants de l'expedient administratiu i que: "davant la insuficiència en el resultat de les proves practicades hauria de prevaler el dret a la presumpció d'innocència la qual cosa comporta tenir que apreciar la manca de tipicitat de la conducta sancionada".

Prèviament, recorda una sentència del TS de 17 d'octubre de 1989 i una altra del TC núm.18/1981, de 8 de juny, que van assentar el criteri de que els principis inspiradors de l'ordre penal són d'aplicació al dret administratiu sancionador i que les denúncies dels agents de l'autoritat tenen eficàcia probatòria "sense que això suposi que han de prevaldre, en tot cas, davant de qualsevol altre mitjà de prova". Al revisar la prova el tribunal aprecia que l'atestat policial es limita a recollir la presència del sancionat sense individualitzar la seva concreta conducta per la qual cosa conclou "la inexistència de prova directa sobre la seva participació activa en altercats, baralles o desordres públics relacionats amb l'esdeveniment esportiu".