Denegació de prestació d'atur a entrenador que percep una prestació per incapacitat com a futbolista

STSJ-Castella-La Manxa núm. 213/2014, de 14 de febrer, sobre incompliment de requisits per meritar i compatibilitzar dues prestacions per part d’un entrenador de futbol i exfutbolista.

Objecte: recurs de suplicació contra sentència, de 7 de març de 2013, del Jutjat de lo social núm.3 d’Albacete que va desestimar una prestació per atur del recurrent, entrenador de futbol.

Fets: El recurrent havia estat jugador de futbol i per diferents lesions patides va obtenir el reconeixement de la situació d’incapacitat permanent per a l’exercici de l’activitat de futbolista professional. Abans d’haver obtingut aquest reconeixement ja no es dedicava al futbol i va entrenar un club de futbol de forma professional. Amb motiu del seu acomiadament com a entrenador demana la prestació per atur en base al temps cotitzat com entrenador. Es denega tal petició per manca de requisits, en concret per no reunir el termini mínim de cotització per meritar-la.

Decisió: Desestimar el recurs

Motivació: Totes les cotitzacions efectuades amb anterioritat al reconeixement de la prestació per incapacitat es van tenir en compte per a l’atorgament d’aquesta, i pel que fa al període posterior no arriba als 360 dies requerits per l’article 210 de la Llei reguladora de la Seguretat Social.

Es recorda la sentència del Tribunal Suprem de 27 de març de 2000 on es recull que: "El art. 221.2 de la LGSS y el art. 16.4 del Real Decreto 625/85, de 2 de abril), permiten que el trabajador a quien se le declare inválido total para su profesión habitual, pueda optar entre la pensión de invalidez o la prestación de desempleo; lo cual quiere decir que las cotizaciones previas sirven para fundamentar ambos beneficios sociales, pero no simultáneamente, sino de manera sucesiva: primero se utiliza el título que procura la pérdida involuntaria de la ocupación, y a seguido, el que deriva de su constitución en estado de invalidez permanente. Cuando el trabajador opta por la pensión de invalidez, y asume a continuación una ocupación compatible, la pérdida involuntaria de esta última sólo autoriza el acceso a la prestación por desempleo si durante la misma se hubiere contribuido por tiempo suficiente para su otorgamiento, de acuerdo con las normes vigentes. Si no se alcanza ese mínimo, la prestación no se asigna, pues ello supondría conculcar la regla de la incompatibilidad, ya que la situación no ha variado sustancialmente, respecto al momento en que se otorga la opción entre pensión de invalidez y prestación de desempleo, y sin embargo, el interesado busca la percepción simultánea de ambas."