top of page

Comiat d'un director esportiu amb contracte de treballador autònom

  • Writer: Ferran Pérez
    Ferran Pérez
  • Feb 22, 2024
  • 3 min de lectura



STSJ Castella La Manxa 1388/2016, de 20 d’octubre, sobre els efectes de l’extinció de contracte com a director esportiu d’un club ciclista d’un treballador autònom econòmicament depenent

 

Objecte: Recurs de suplicació contra sentència del Jutjat de lo Social núm.3 de Toledo que va desestimar una demanda per comiat disciplinari contra les entitats Club Deportivo Preventia i Club Ciclista Burunda

 

Fets: El recurrent és titular d’una llicència federativa i va prestar serveis a les entitats esportives com a director de ciclisme de competició professional i amateur en la modalitat de carretera rebent a canvi un salari. També, és administrador únic d’una societat a la qual un dels clubs abonava la prestació de serveis. El comiat es va fer de forma verbal amb efectes 31 de desembre de 2014. El president i el manager de les entitats esportives són coincidents.

 

Segons el reglament intern dels clubs el director és: "responsable de área deportiva y encargado de ejecutar las directrices de la Junta Directiva y salvaguardar en la medida de lo posible las relaciones sociales y humanas, de salud y de seguridad de los corredores del equipo. Es responsable de la organización de la actividad de los corredores, médicos y auxiliares, elaborando y comunicando al presidente y manager todos los informes que le requieran”, i el recurrent, en concret és: “director deportivo profesional, responsable del ADAMS y imagen, coordinación y responsable del equipo amateur”.

 

El actor denuncia infracció de preceptes legals, ús fraudulent de la contractació temporal i el reconeixement de la naturalesa laboral de la relació jurídica amb les demandades. I com a conseqüència de tot això sol·licita la declaració d’improcedent del seu comiat.

 

Decisió: Desestimar el recurs i confirmar la sentència recorreguda

 

Motivació: D’acord amb l’article 1.1 ET, el Tribunal diu que: “nos encontramos ante un contrato de trabajo cuando se haya acordado que una persona, la trabajadora, preste sus servicios, de modo personal y voluntario, por cuenta ajena y dentro del ámbito de organización y dirección de otra persona física o jurídica, empleadora o empresaria, a cambio de una retribución” i que: “debido a la dificultad para la delimitación del contrato de trabajo respecto de otras figuras contractuales y a la escasa operatividad de la presunción del art. 8.1 del E.T. (Sentencia del Tribunal Supremo de 23 de octubre de 1989 ); es preciso acudir a criterios indiciarios que revelen la existencia o no del contrato de trabajo, siendo exponente de tal práctica la Sentencia del Tribunal supremo de 9 de diciembre de 2004”. A l’efecte, s’indica que: “en la resolución de los casos litigiosos se recurre con frecuencia para la identificación de estas notes del contrato de trabajo (ajenidad y dependencia) a un conjunto de indicios o hechos indiciarios de una y otra; estos indicios son unes veces comunes a la generalidad de las actividades o trabajos y otras veces específicos de ciertas actividades laborales o profesionales (sentencia del Tribunal Supremo de 12 de febrero de 2008)”.

 

Seguint la jurisprudència del TS, s’apunten una sèrie de criteris per a la determinació de l’existència de contracte de treball, entre ells el de la configuració efectiva de les obligacions assumides a l’acord contractual i de les prestacions que constitueixen el seu objecte (STS d’11 de desembre de 1989 i 22 de desembre de 1999).

 

Analitzats els contractes subscrits pel recurrent amb les entitats esportives (corredor de ciclisme, arrendament de serveis com a massatgista i mecànic, arrendament de serveis com a director esportiu), el Tribunal diu que: “la relación jurídica entre las partes no se ha desarrollado mediante una cierta continuidad contractual, sino que ha habido diversos contratos con contenido obligacional diferente” i que: “el contenido obligacional de los contratos de arrendamiento de servicios no presenta las notas características propias del contrato de trabajo antes enunciadas, sino más bien las de los trabajadores autónomos económicamente dependientes (TRADE) a que se refiere el art. 11 y ss. de la Ley 20/2007, de 11 de julio, del Estatuto del trabajo Autónomo”, l’article 15 de la qual regula les causes d’extinció d’aquesta relació, entre les quals hi ha: "las causas válidamente consignadas en el contrato, salvo que las mismas constituyan abuso de derecho manifiesto" .

 

Per això, el Tribunal considera que: “la calificación de la relación jurídica existente entre las partes como la propia de los trabajadores económica dependientes que se contiene en la sentencia de instancia es ajustada a derecho, y por ello la extinción del contrato que media entre las partes no puede calificarse de despido, sino de extinción de la relación jurídica mencionada por una causa válidamente consignada en el contrato, debiendo desestimarse el recurso formulado y confirmarse la sentencia impugnada”.

Σχόλια

Βαθμολογήθηκε με 0 από 5 αστέρια.
Δεν υπάρχουν ακόμη βαθμολογίες

Προσθέστε μια βαθμολογία

© 2023 by Journalist. Proudly made by Wix.com

bottom of page