Danys al mobiliari d'un equipament esportiu i sanció per violència a l'esport

STSJ Galicia 497/2016, de 20 de juliol, sobre existència de violència a l’esport per danys d’un seguidor de futbol al mobiliari d’un recinte esportiu

Objecte: Recurs contra resolució adoptada en alçada per la Subdirecció General de Recursos del Ministeri de l’Interior per infraccions a la Llei 19/2007, d’11 de juliol, contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància a l’esport. El recurrent considera que la seva infracció ha de considerar-se lleu.

Fets: L’any 2013, amb motiu d’un partit de futbol entre el Valladolid i el Deportivo de la Corunya, la policia va aixecar acta d’incidència en la qual consta que el recurrent, en estat ebri, va ocasionar destrosses en l’estadi del primer. En concret, va trencar d’un cop de peu un dels seients. Obert expedient, el subdelegat de Govern de Valladolid va obrir expedient imputant-li tres infraccions en aplicació dels articles 7.1.a, 6.1.d) i 7.2.b) de la Llei 19/2007, abans esmentada. L’expedient va finalitzar amb imposició d’una sanció de 3.500€ i altre de prohibició d’entrada a recintes esportius durant sis mesos.

Els fets van tenir lloc a Valladolid i les sancions es van imposar a Galicia.

El recurrent no accepta els fets, entre ells el del seu estat d’ebri, per manca de prova i interposa recurs d’alçada que es estimat en relació amb la no rellevància del lloc ocupat que va ser diferent al de l’entrada, atès que la reubicació va ser decisió dels efectius judicials, i també pel que fa a la no acreditació formal de l’estat d’embriaguesa. Malgrat això, va mantenir que: “la conducta del recurrente puede sancionarse con arreglo al Art. 7.1 a) de la Ley y propone la rebaja de la multa a 3.000,01 €, manteniéndose la prohibición de acceso a cualquier recinto deportivo (folios 68 y ss.)”.

Decisió: El Tribunal indica que no es discuteix que el recurrent va trencar el seient sinó com es va produir l’incident. Entre les versions, l’òrgan judicial accepta la que consta a l’acta policial al tractar-se d’un partit declarat d’alt risc: “por lo que los agentes debían estar especialmente atentos a lo que acontecía en las gradas y por ello a estos no les debió pasar desapercibida ni la razón de la rotura del asiento ni el comportamiento del recurrente”. A partir d’això indica que els fets encaixen a l’article 2 de la llei 19/2007 (desordre públic): “la rotura de una patada del respaldo de un asiento, por más reblandecido por el sol que se encontrara, es evidente que merece ser calificada como una conducta violenta con ocasión de la celebración de un partido de fútbol”, i,  a més, entén que la multa és correcta, essent la mínima prevista legalment per a les infraccions greus (articles 21.2.b, 22.1.a i 24 de la llei 19/2007).

Pel que fa a la prohibició d’accés a recintes esportius, el Tribunal diu que: “con arreglo al art. 24.3 se trata de una potestad de la administración que ha de ejercitarse en atención a las circunstancias de los hechos, atendiendo muy especialmente a su gravedad o repercusión social”, i que: "el carácter potestativo de su imposición exigiría la concreción de las razones para su imposición, de lo contrario, si todas las sanciones leves, graves y muy graves la llevaran aparejada con arreglo al art. 24.3 dejaría de ser una facultad potestativa a convertirse en una sanción accesoria inexorablemente unida a una principal”.

El TSJ anul·la parcialment la resolució recorreguda deixant sense efecte la prohibició d’entrada.