Copa del Rei i Supercopa de futbol com a competicions regulars

SAN 351/2016, de 16 de juny, en recurs contra acord de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència en relació amb la contractació de determinats drets d’explotació de futbol.

Objecte: Les parts són la RFEF (federació de futbol) vs Administració de l’Estat i Atresmedia Corporación de Medios de Comunicación, sa.

L’objecte és un acord de la CNMC de 17 de juliol de 2014 que va tancar una denuncia, efectuada per Atresmedia en contra de l’ens federatiu, en matèria de contractació de drets d’explotació relacionats amb el futbol consistents en el procés de venda dels drets audiovisuals sobre determinats partits o campionats de futbol els quals no considera competicions regulars (article 21 de la Llei 7/2010, de 31 de març, general de la comunicació audiovisual derogat pel RD Llei 5/2015, de 30 d’abril).

Fets: Desprès d’estimar l’existència de legitimació “ad causam” a la part demandant, l’AN defineix l’objecte del recurs contenciós el qual concreta en determinar si a la comercialització dels drets derivats de les competicions de Copa de Rei i de la Supercopa – ambdues competicions oficials d’àmbit estatal- els són d’aplicació els principis de transparència, objectivitat, no discriminació i respecte a les normes de competència establerts a l’article 21 de la Llei 10/2007 esmentada.

Aquestes competicions són d’administració directe de la RFEF amb la possibilitat de la delegació específica prevista al reglament de la pròpia entitat federativa (article 190).

Decisió: Desestimar el recurs

Motivació: Abans de resoldre, el tribunal recorda:

a) la naturalesa d’ens privat que exerceix determinades funcions públiques de caràcter administratiu de la RFEF (segons els seus estatuts i la normativa de legal aplicació: Llei 10/1990, de 15 d’octubre de l’esport i RD 1835/1991, de 20 de desembre), i

b) la Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació pel que fa a la promoció de l’interès general com un dels factors per ser una entitat d’utilitat pública.

Pel tribunal les competicions esmentades han d’incloure’s en el concepte de competicions regulars atès que es realitzen tots els anys en el si d’una competició oficial. A més a més, entén que l’ens federat com a entitat d’utilitat pública ha de perseguir l’interès general cosa que hauria de representa l’afavorir l’adjudicació dels drets audiovisuals en les condicions que pretén rebutjar de transparència, objectivitat, etc. A l’efecte, a més de valorar preceptes de la normativa federativa (article 15.4 del reglament) informa de com al nou text legal (RDL 5/2015, de 30 d’abril) s’impulsen adjudicacions que respectin els principis d’igualtat i llibertat d’empresa en el marc de les normes nacionals i comunitàries en matèria de competència i s’implanta un sistema d’adjudicació que es fonamenta en un procediment públic, transparent, competitiu i sense discriminació de licitadors.

Per tant, sobre la base de l’equilibri entre dret dels informadors i i el dret a la informació del públic, en general, es desestima el recurs al considerar-se aplicable la interpretació que es fa de l’article 231 de la Llei 7/2010.