Ascens improcedent per manca de renuncia prèvia conforme a les normes reguladores de les classificacions

STSJ Madrid 995/2004, de 6 d’octubre, que accepta la competència de la jurisdicció contenciosa i desestima un ascens de classificació d’un club sense suport en les normes federatives de classificació.

Objecte: recurs contenciós administratiu contra una resolució de desestimació per silenci administratiu del Consejo Superior de Deportes (CSD) amb motiu d’un recurs interposat pel club de futbol sala Aviles Hollywood FS contra un acord federatiu.

Fets: Un club de futbol sala rep un comunicat federatiu informant-lo de la possibilitat de pujar de categoria: “a tenor de las vacantes disponibles y su clasificación en virtud a los méritos deportivos alcanzados, dándole un plazo de 48 horas para conocer su interés o su renuncia”. Posteriorment, des de la federació es deixa sense efecte aquesta comunicació i altres relacionades amb ascensos i descensos i la configuració de grups en les categories afectades.

El club afectat es va queixar davant l’ens federatiu el qual li va comunicar la no inclusió en la categoria prèviament oferta. Interposat recurs davant el CSD es van portar a terme determinades actuacions però no es va donar resposta al recurs per la qual cosa es va considerar desestimat per silenci cosa que motiva el recurs contenciós que ens ocupa.

Decisió: Desestimar el recurs

Motivació: Sobre la competència, diu el TSJ: “estamos ante un recurso contra la organización de una competición deportiva y habiéndose agotado la vía administrativa, este Tribunal tiene jurisdicción para actuar, con lo que no existe la causa de inadmisibilidad pretendida”. També, quan a la part reclamada, indica que la part contra la qual es reclama no és el CSD sinó la federació esportiva (futbol): “desde el momento en que la resolución originaria fue dictada por la Real Federación Española de Fútbol y que al no resolverse el recurso de alzada interpuesto contra ella, es tal resolución originaria la base del presente recurso”.

A més a més, pel que fa a una al·legació d’inadmissibilitat fonamentada en l’article 69.c LJCA, el Tribunal diu que: “la parte demandada entiende que la resolución impugnada está dentro del ámbito de su autoorganización, olvidando que el art. 33 de la Ley del Deporte, de 15 de octubre de 1990 , que ella misma cita, establece como funciones públicas de carácter administrativo las relativas a la organización de las competiciones deportivas oficiales de ámbito estatal, como sucede en el presente caso, por lo que procede entender que no existe la causa de inadmisibilidad alegada”.

Finalment, el TSJ observa que conforme a les normes de classificació preestablertes el club no havia assolit el canvi de categoria i, per això, diu que no aprecia vulneració de les normes reguladores de la competició d’àmbit estatal de futbol sala i que conforme en aquestes la demandant no tenia un millor dret esportiu a ocupar vacants en la categoria superior atès que no consta cap renuncia a consumar el dret d’ascens per les entitats que si que l’havien obtingut.