Alineació indeguda per incompliment de les normes disciplinàries federatives

SAN de 10 de novembre de 2017 (Rec. 18/2017) de confirmació de sanció per alineació indeguda de futbolista del Real Madrid CF

Objecte: Recurs d’apel·lació interposat pel Real Madrid CF, el Cádiz CF SAD i la Real Federación Española de Fútbol (RFEF) contra sentència desestimatòria del Jutjat Central Contenciós Administratiu de 4 de maig de 2017 en un cas d’alineació indeguda d’un jugador de futbol en un partit de Copa del Rei.

Fets: El 2 de desembre de 2015 en un partit de futbol entre el Cádiz CF SAD i el Real Madrid CF aquest darrer club va alinear indegudament un jugador cosa que va sancionar la RFEF mitjançant el seus comitès específics. Interposat pel Real Madrid CF recurs contenciós contra la sanció imposada aquest va ser desestimat en la primera instància.

L’alineació indeguda porta causa d’una sanció prèvia del jugador amb suspensió d’un partit que se li va imposar quan militava com a cedit al Villareal CF, SAD i que no havia encara complert. Detectada aquesta situació el Cádiz CF, SAD va reclamar i el Jutge de Competició va declarar l’alineació indeguda amb els efectes pertinents de multa i donar per perdut el partit al Real Madrid CF i per resolta l’eliminatòria a favor de l’altre.

El Comitè d’Apel·lació de la RFEF, el Tribunal Administrativo del Deporte i el Jutjat Central Contenciós Administratiu mantenen la sanció.

El Jutjat assenyala la correcció de la notificació de la primera sanció al jugador en el domicili social del club Villareal CF, SAD i que no es pot al·legar desconeixement d’aquella pels indicis existents i per ser de públic coneixement. Així, la notificació era vàlida i executiva i: “no se encontraba anulada, sino pendiente de cumplimiento”. El Jutjat tampoc accepta una prescripció de la sanció perquè: “al haber concluido la competición en la que se le impuso la sanción sin haberla cumplido la sanción debía hacerse efectiva en la siguiente temporada”.

En el nou recurs, el Real Madrid CF defensa que les notificacions s’han d’ajustar a la legislació administrativa perquè la disciplina esportiva és una funció pública delegada que comporta l’aplicació d’aquella, i considera que no s’ha produït la notificació personal de la sanció al jugador generant-se una manca d’eficàcia de la sanció impeditiva d’entendre l’alineació indeguda posterior. També, considera que al tractar-se d’una sanció imposada en la temporada anterior aquesta va quedar anul·lada per la normativa federativa, en concret, per l’article 112 del codi disciplinari RFEF a l’interpretar que: “tras la tercera jornada de la Copa de S.M. El Rey quedan anuladas las sanciones pendientes de cumplimiento y se inicia un nuevo turno para todos los clubes intervinientes en la eliminatoria de dieciseisavos de final”. Finalment, considera que es va produir la prescripció de la sanció al partit d’anada perquè:  “la sanción de un partido de suspensión por una infracción que tiene un plazo de prescripción de un mes ya había prescrito el día 2 de diciembre de 2015, en el partido de ida”.

El Cádiz CF, SAD s’oposa al recurs i, en canvi, apel.la per la manca de condemna en costes causades

Decisió: Desestimar el recurs del Real Madrid CF i estimar el del Cádiz CF, SAD

Motivació:  L’AN confirma que la disciplina esportiva és una funció pública delegada de tal forma que: “junto al reglamento de disciplina deportiva se aplica supletoriamente la ley de procedimiento administrativo” , però diu que l’argument de la manca de notificació personal de la sanció al jugador no pot prosperar. Diu que el sistema de notificacions contemplat als articles 40 i 41 del Codi Disciplinari de la RFEF s’ajusten, en essència, a la legislació administrativa aleshores aplicable (llei 30/1992), a més de preveure la validesa de la notificació  a jugadors i altres en el club o SAD cosa que representa: “una singularidad propia del régimen disciplinario deportivo que pretende conciliar la agilidad en el sistema de notificaciones de las resoluciones sancionadoras para que sean eficaces con el ritmo de las competiciones deportivas” que és completa amb un sistema de publicitat de les sancions al web de la RFEF.. En el cas la notificació es va practicar en el domicili indicat pel jugador en el contracte de cessió i la notificació és vàlida. A més a més: “la sanción impuesta al jugador Alfredo fue ampliamente conocida” (diaris).

Malgrat l’anteriorment exposat, l’AN recorda que: “la falta de notificación personal de la resolución sancionadora al jugador sancionado solo tendría incidencia si estuviéramos analizando la legalidad de dicha sanción y no es el caso” i que: “La falta de notificación personal al jugador solo supondría la falta de eficacia de la resolución sancionadora respecto de aquel pero no determina la inexistencia de infracción para el Real Madrid CF por alinear indebidamente a un jugador porque se trata de infracciones distintas, independientes no vinculadas entre sí”. Diu que el Real Madrid, CF: “no puede argumentar la falta de notificación de una resolución sancionadora al jugador para incomplir una regla de competición, de conformidad con los arts. 73, de la Ley 10/1990 , 104,1. a) del Reglamento General de la RFEEF, entre las cuales se encuentra la de no alinear jugadores suspendidos ( art. 224,1 Reglamento RFEEF y art. 76,1 del Código Disciplinario de la RFEEF)”, i això perquè: “Los clubes tienen la obligación de no alinear jugadores suspendidos por sanción, y las sanciones son publicadas en la web de la RFEEF, y en un Registro Especial, y, en éste sentido, “el Club pudo igualment consultar tanto la página web de la RFEF donde, por disposición expresa del mismo Código Disciplinario, aparecen publicadas las distintas sanciones impuestas y (ii) el Registro de Sanciones a que se refiere el articulo 42 del Código Disciplinario de la RFEF”.

S’indica també com a principis de temporada la RFEF, mitjançant fax informa als clubs dels jugadors i tècnics sancionats i de les funcions del delegat de l’equip.

Pel que fa a l’anul·lació de la sanció en base a l’artcile 112 del Codi disciplinari de la RFEF, s’examina la normativa federativa aplicable i es desestima a l’interpretar que: “la anulación de los ciclos de amonestaciones no afecta a los equipos de Primera División, que entran a jugar en los dieciseisavos de final y por ello, después de la tercera eliminatòria”, per la qual cosa: “En el caso, el Real Madrid inició turno de amonestaciones en dieciseisavos de final.y, como la sanción (al jugador) estaba pendiente de cumplimiento no podía jugar en ese partido de dieciseisavos frente al Cádiz so pena de incurrir en alineación indebida”. A major aclariment, l’AN indica que: “Lo que pretende el precepto es que los Clubes modestos que tienen que disputar el Campeonato desde el principio no lleguen a la fase de dieciseisavos de final en desventaja frente a los Clubes de Primera y Segunda División que en esa fase se incorporan al Campeonato”.

Quan a la prescripció al·legada pel compliment del termini d’un mes, l’AN indica que no detecta vulneració de l’article 80.2 de la Llei de l’esport que s’acomoda a l’article 57.2 de l’aleshores aplicable Llei 30/1992 del procediment administratiu comú.i es recorda que:” las sanciones deportivas de suspensión de partidos se someten a un régimen especial de cumplimiento, pues el art. 56.5 del Código Disciplinario establece que cuando una competición hubiera concluido o el club de que se trate haya resultado eliminado y quedara pendiente el cumplimiento de algún partido de suspensión, la sanción se cumplirá en la próxima temporada". I això és el que va succeir i també es desestima la pretensió.

Finalment a l’haver actuat el Cádiz CF, SAD en el procediment contenciós davant del Jutjat central en qualitat de codemandat a la vista del sentit de la sentència procedeix reconèixer la seva petició de costes causades.