No admissió d'un recurs particular en procés electoral federatiu

STSJ Castella-Lleó, núm. 1392/2016, de 14 d’octubre, que desestima un recurs particular com a president presentat contra l’organització d’un procés electoral federatiu i relacionat amb l’elecció de representants per l’estament de clubs.

MUST READ

Objecte: recurs contenciós que s’interposa contra una resolució de 18 de març de 2016 del Tribunal de l’Esport de Castella i Lleó (TDCL).

Fets: El recurrent va presentar candidatura per optar a ser escollit com a membre  de l’Assemblea General de la Federació de Castellà i Lleó de Futbol. Posteriorment, mitjançant correu electrònic va demanar una sèrie d’informació per tenir dubtes relacionades amb l’elaboració de paperetes i el procediment de vot. El president de la Junta Electoral va contestar-li mitjançant un escrit el contingut del qual no va convèncer al recurrent i, per això, va ser objecte d’impugnació davant del TDCL.

El Tribunal de l’esport va inadmetre el recurs perquè: “no existe acto de la Junta Electoral Federativa pues el documento que se recurre es una contestación del Presidente del mencionado órgano ante una petición de información que se le realiza, por lo que no hay acto susceptible de ser recurrido”.

El recurrent considera vulnerats els seus drets fonamentals i demana la nul·litat d’actuacions incloent-hi els nomenaments que es puguin produir.

Decisió: El TSJ no admet el recurs perquè:

1. La legitimació activa és un requisit  processal que implica una relació unívoca entre el subjecte i l’objecte de la pretensió, seguint la STS de 22 de desembre de 1992: “es la aptitud para ser demandante en un proceso concreto, la aptitud para deducir una pretensión en cuanto al fondo, y la necesidad de que el órgano judicial haya de estudiarla, por derivar de la titularidad de una relación jurídica o del interés en la invalidez del acto”. Tot i que al recurrent se li ha reconegut en via administrativa la condició de representant del club (Reial Burgos CF, SAD) el cert és que en el procediment contenciós: ”ha comparecido en representación de sí mismo (escrito de interposición) y en representación de sí mismo como candidato a las elecciones para la Asamblea de la FCYLF por el estamento de clubes”, i pel que fa a la capacitat del candidat per sol·licitar que s’anul·li un procés electoral que afecta a clubs s’indica que s’ha de negar perquè: “el único interés legítimo que puede tener el recurrente en que figure su nombre en la papeleta junto al Club que representa no lo tiene como persona individual sino en tanto en cuanto es representante del Club y así lo ha decidido la sociedad deportiva, cuya voluntad no consta”, i per tant, encara que aplicant el principi pro actione es pugui admetre la seva legitimació processal: “carece de la legitimación ad causam porque no ha probado que la sociedad deportiva tenga interés en la anulación de los actos recurridos ni en el proceso electoral llevado a cabo para la Asamblea por el estamento de clubes, ni en que las papeletas tengan el formato que pretende el recurrente y son los clubes y no los candidatos que representan a los clubes los interesados legítimamente”

2. D’altra banda, l’escrit de la Junta Electoral recorregut davant del Tribunal de l’Esport és: “una mera comunicación y respuesta a unas preguntas formuladas por el recurrente -mera información, en cumplimiento del deber de transparencia en los procesos electorales que impone el art. 5 de la Orden CYT /289/2006, de 13 de febrero, por la que se regulan las elecciones de las federaciones deportivas de Castilla y León-, por lo que, como señala el Ministerio fiscal, ninguna actividad administrativa impugnable se somete a la consideración del Tribunal del Deporte de Castilla y León y por ello, ninguna violación de derecho fundamental se ha podido producir. Si el recurrente no estaba de acuerdo con la información proporcionada, debió presentar escrito ante la Junta Electoral federativa solicitando lo que ahora pretende, siendo el acuerdo de la referida Junta el que es (seria) recurrible ante el Tribunal del Deporte”.

3. El TSJ tampoc aprecia cap vulneració del principi d’igualtat garantit per la Constitució Espanyola  i a tal fi recorda que els conceptes “càrrec públic” i “funcions públiques” s’han d’acotar constitucionalment en els termes acordats pel Tribunal Constitucional (STC 192/2012, que remet a la STC 23/1984 i STC 27/1981). Així mateix, desestima una manca de motivació de la resolució recorreguda en tant que si que recull les raons d’inadmissió del recurs.