Esportistes d'élit i professionals. Indemnitzacions

STSJ Castella-Lleó, de 16 de març de 2016 (Rec. 55/2016), sobre la no indemnització a esportistes d’elit a la finalització del seu contracte.

Suplicació desestimada tant per defectes formals com per considerar raonada la decisió del Jutjat social el qual va rebutjar una indemnització en base a la distinció entre esportistes professionals i esportistes d’elit d’acord amb el Tribunal Suprem a la seva sentència de 26 de març de 2014. Malgrat això, indica que la sentència no comporta jurisprudència quan el recurrent, futbolista de segona divisió, al·lega la seva deficient observació.

El jutjat d’instància va considerar a l’esportista com d’elit per quatre raons: 1)per  haver-lo indicat personalment a la demanda, 2) per gaudir d’una remuneració molt superior a la mínima garantida pel conveni, 3) per haver jugat a la primera divisió i 4) per ser un dels jugadors millors pagats de la plantilla. El TSJ rebutja valoracions derivades de la resolució del Consejo Superior de Deportes sobre la relació d’esportistes d’elit.

La recurrent també indica que la jutgessa d’instància era aficionada de l’entitat recorreguda i parla d’una: “presumpta preferència per la demandada”. Aquesta deducció, a manca de major prova, no va més enllà i, malauradament, ens priva saber si en aquest casos procediria o no una abstenció.

Quan al fons de l’assumpte, que entenem es centra en la distinció entre esportistes professionals i esportistes d’elit i si només els primers meriten indemnitzacions, manca una millor precisió tècnica i objectiva. Un esportista d’elit és el que és i afecta, en situacions com l’analitzada, a un nombre mínim d’esportistes que poden decidir el seu futur. El seu concepte i configuració no pot variar d’un ordre jurisdiccional a altre.