Diferència entre la revisió i el reintegrament de subvencions

STSJ Castella Lleó, 576/2016, de 15 d’abril, sobre el reintegrament d’una quantitat percebuda com a subvenció per part de la federació autonòmica d’hípica.

Una al·legació va sobre la caducitat de l’expedient de reintegrament i, a l’efecte, diu el tribunal que: “quan un procediment administratiu no ha començat, no es pot parlar de caducitat”; aquesta computarà a partir de l’inici d’aquell i, per tant, no ha transcorregut en el cas examinat.

Considera la federació recurrent que la subvenció es va concedir prèvia l’acreditació dels requisits i que per tant, el procedent no és el procediment de reintegrament sinó el de revisió d’actes en via administrativa. El Tribunal recorda, a l’efecte, una anterior sentència seva de 7 de març de 2016 (procediment 1402/2014) i altre del Tribunal Suprem de 19 de desembre de 2014 a efectes de confirmar el caràcter modal de les subvencions, és a dir, que s’integren en l’activitat de foment, que van adreçades al compliment d’un objectiu o finalitat (d’interès general) i que requereixen el compliment d’una sèrie d’obligacions pels beneficiaris.

El Tribunal també recorda la diferència entre l’incompliment de condicions a les quals es subjecta el pagament d’una subvenció i la comprovació i revisió administrativa del gaudiment de les condicions per al seu atorgament. En el segon cas, seguint el previst a l’article 36 de la Llei general de subvencions (de caràcter bàsic), l’acte de concessió esdevé nul o anul·lable i s’ha de deixar sense efecte mitjançant el procediment pertinent de revisió d’actes en via administrativa. Considera que en aquest cas no són viables els mecanismes de reintegrament. A més abundor, es citen la sentència de l’Audiència Nacional de 20 de setembre de 2012 (rec.588/2011) i la del TSJ d’Andalusia, de 31 de gener de 2008 (rec.771/2000).

S’estima el recurs contenciós administratiu.