Dret i Esport - Derecho y Deporte - Sport Law
by Ferran Pérez

Resolución de 20 de febrero de 2017, de la Presidencia del Consejo Superior de Deportes, por la que se aprueba el formulario de localización de los deportistas. BOE núm. 49.

 

-Continua con la aplicación de la premisa mayor de que: "la lucha contra el dopaje se vería seriamente afectada si no existiese el mecanismo adecuado para hacer efectiva la obligación de localización de los deportistas que establecía la normativa".

 

-Con el nuevo formulario se pretenden resolver lagunas anteriores y adaptar su contenido a las últimas resoluciones judiciales relativas al deber de localización ocasional en los términos en ellas indicados. Las lagunas apreciadas son las de la localización con idéntico alcance para todos los deportistas con licencia que habilite para participar en competiciones oficiales de ámbito estatal, estuviesen o no incluidos en el Plan individualizado de controles, de suerte que al menos en la teoría, la obligación de localización tenia idéntico alcance para deportistas ocasionales o con carácter amateur que para los deportista que cumplían los criterios de inclusión en el grupo de Seguimiento. Por otra parte, en la anterior resolución no se incluyó el formulario que articulase el cumplimiento de la obligación de localización asumida por los clubes o entidades deportivas en los deportes de equipo.

 

-También, entre otras, se incorpora un apartado que permitirá a los deportistas actualizar o modificar la información proporcionada con una antelación suficiente a fin de no comprometer la finalidad de la obligación de localización.

 

-Observamos que los datos de contacto siguen siendo los tradicionales sin adpatarse a las nuevas formas tecnológicas así como que el consentimiento a la cesión de datos se implementa de forma amplia y obligatoria con la fórmula: "Consiento en ceder los datos facilitado a otras organizaciones antidopaje, con arreglo a lo dispuesto en el artículo 54 de la Ley Orgánica 3/2013".

Real Decreto-ley 3/2017, de 17 de febrero, por el que se modifica la Ley Orgánica 3/2013, de 20 de junio, de protección de la salud del deportista y lucha contra el dopaje en la actividad deportiva, y se adapta a las modificaciones introducidas por el Código Mundial Antidopaje de 2015.

 

Exposició de motius:

 

La Ley 10/1990, de 15 de octubre, del Deporte supuso un punto de partida en el establecimiento de un marco de represión del dopaje en el deporte desconocido en nuestro ordenamiento jurídico hasta entonces.

 

En 1999 se celebra en Lausana, auspiciada por el Comité Olímpico Internacional la Conferencia Mundial sobre el Dopaje en el Deporte, donde se puso de manifiesto la necesidad de profundizar en la colaboración entre poderes públicos y organizaciones deportivas. Se asume la necesidad de variar las políticas de erradicación del dopaje seguidas hasta entonces, orientándolas hacia la creación y fortalecimiento de un organismo internacional independiente, que estableciera normas comunes para combatir el dopaje y coordinara los esfuerzos de las organizaciones deportivas y de los poderes públicos. Fruto de ello, se constituye, ese mismo año, la Agencia Mundial Antidopaje (AMA) que en 2003 elabora el primer Código Mundial Antidopaje (CMA) y los estándares internacionales de procedimientos que lo complementan, que constituyen un conjunto de reglas y directrices de obligado cumplimiento para el movimiento deportivo internacional.

 

En España se llevan a cabo adapatciones legales como las realizadas con la ley 53/2002, de 30 de diciembre, de Medidas Fiscales, Administrativas y del Orden Social, con el propósito de dar respuesta a los nuevos retos del dopaje y la ley 34/2002, de 11 de julio, de Servicios de la Sociedad de la Información y de Comercio Electrónico permitió el establecimiento de controles en la venta de medicamentos sin la correspondiente autorización. Posteriormente, por insuficiencia de las anteriores, se aprueba la Ley Orgánica 7/2006, de 21 de noviembre, de Protección de la Salud y de Lucha contra el Dopaje en el Deporte. que contenía un completo sistema de disposiciones que conceptuaban el dopaje como una lacra que afectaba a diversos bienes jurídicos dignos de protección como eran la salud de los deportistas, el juego limpio en el deporte y la dimensión ética del mismo. La modificación del Código Mundial Antidopaje en enero de 2009 lleva a la aprobación de la Ley Orgánica 3/2013, de 20 de junio, de protección de la salud del deportista y lucha contra el dopaje en la actividad deportiva.

 

Pero, en 2015 entró en vigor una nueva redacción del Código Mundial Antidopaje que vuelve a descolgar la regulación española del sistema armónico que propugna la Convención Internacional contra el dopaje en el deporte de la Unesco y que conlleva esta nueva adaptación a la que se une el aprobar los incentivos fiscales que se aplicarán al Programa de preparación de los deportistas españoles de los Juegos de Tokio 2020.

 

Text: Se modifican diferentes artículos (arts. 17 (autorizaciones de uso terapéutico), 20 (competencia para la realización de controles), 21 (responsabilidad del deportista y su entorno), 22 (tipificación de infracciones), 23 a 28 (sanciones), 30 (anulación de resultados), 31 (efectos de las sanciones), 35 (prescripción de las infracciones y las sanciones), 36 (colaboración en la detección o descubrimiento), la sección 2ª, capítulo II, título II (procedimiento para la imposición de sanciones en materia de dopaje), la Sección 3.ª, del capítulo II, del título II (revisión de sanciones en materia de dopaje), las secciones 1.ª y 2.ª del capítulo III (protección de la salud) del título II y el el Anexo I (definiciones). Se añade el artículo 17 bis, relativo a la conservación de las muestras y análisis de las mismas y en la disposición final primera se recogen los beneficios fiscales aplicables al Programa de preparación de los deportistas españoles de los Juegos de Tokio 2020 que pasa a tener  la consideración de acontecimiento de excepcional interés público a los efectos de lo dispuesto en el artículo 27 de la Ley 49/2002, de 23 de diciembre. 

Reial decret 461/2015, de 5 de juny, pel qual s’aprova l’Estatut de l’Agència Espanyola de Protecció de la Salut a l’Esport.

 

Paral·lelament a l’aprovació de l’Estatut del Consejo Superior de Deportes, s’aprova el de l’Agencia Española de Protección de la Salud en el Deporte.

 

Indica la norma que la creació de l’Agència suposa “l’establiment d’un sistema basat en l’actuació administrativa única” en un procés de centralització de competències per evitar disfuncions i ajudar a l’establiment de criteris homogenis i constants.

 

La norma desenvolupa l’estructura de l’agència que, a més a més, es regeix per la llei 28/2006, de 18 de juliol, d’agències estatals. Es vincula amb el Ministeri competent a través del CSD i comptarà entre les seves unitats amb president, consell rector i director, aquest darrer serà l’òrgan de relació amb els òrgans d’altres administracions. A l’Agència se li adscriu la Comisión Interterritorial de Protección de la Salud en el Deporte com a òrgan de participació de les Comunitats Autònomes. Aquesta comissió és diferent de la prevista a l’Estatut del CSD amb la consegüent duplicitat orgànica i més despesa, fruit de l’especialització, tot i la voluntat de no augmentar-la.

 

L’Agència assumeix dintre de la seva estructura la Subdirección General de Deporte y Salud del CSD i reforça la independència tècnica i funcional del Laboratori de control del dopatge que es constitueix com un departament d’aquella amb dependència directa del seu director.

 

Es deroga el RD 185/2008, de 8 de febrer.

Reial decret 460/2015, de 5 de juny, que aprova l’Estatut del Consejo Superior de Deportes.

 

La norma abandona la tradicional modificació d’estructura per passar a establir un Estatut per a l’organisme autònom administratiu adscrit, actualment, al Ministeri d’Educació, Cultura i Esport. La possibilitat que els organismes públics disposin d’Estatut és prevista, amb caràcter general, a l’article 42.2 de la Llei 6/1997, de 14 d’abril, d’organització i funcionament de l’Administració General de l’Estat tot i la manca de concreció al tractar els organismes autònoms (capítol II) i la no previsió a la llei específica 10/1990, de 15 d’octubre, de l’esport.

 

Amb la disposició es pretén reordenar la situació en la que ha quedat l’organisme administratiu desprès de les successives modificacions estructurals realitzades des de l’any 2004 i les derivades de la creació d’altres organismes com l’Agencia Española de Protección de la Salud en el Deporte amb competències que fins a la seva creació eren desenvolupades pel Consejo Superior de Deportes.

 

Altres aspectes que incideixen són: a) la millor coordinació i control dels crèdits pressupostaris i de medis materials i personals establint una limitació de remuneracions i  indemnitzacions per raó de servei, b) l’establiment de mecanismes afavoridors de la igualtat efectiva entre homes i dones creant una unitat especialitzada en el paper de la dona a l’esport i  c) el regular com a òrgan de coordinació i cooperació a la Conferencia Interterritorial del Deporte que des de fa temps es reuneix periòdicament amb presència de representants de l’Administració de l’Estat, les Comunitats i les Ciutats Autònomes. No es diu res sobre la publicitat dels acords adoptats per aquest òrgan la qual cosa tant per la transcendència dels acords que s’hi puguin adoptar com per raons de transparència cal afavorir.

 

S’aprofita la norma per fer una modificació a l’article 5 del RD 971/2007, de 13 de juliol, sobre esportistes d’alt nivell i alt rendiment per tal d’incorporar aquells amb discapacitat física, intel·lectual o sensorial.

Reial Decret llei 5/2015, de 30 d’abril, de mesures urgents en relació amb la comercialització dels drets d’explotació de continguts audiovisuals de les competicions de futbol professional.

 

Norma que adopta una figura jurídica deficientment justificada quan la pròpia norma reconeix que estem en un terreny aliè a l’Estat que nomes intervé per que li ha demanat el propi sector i per la relació d’aquesta matèria amb l’economia. Òbviament, aquesta mena de carta als reis no sembla haver estat subscrita pels clubs principals del futbol professional, des de la perspectiva del sosteniment econòmic, als que se’ls imposa una quota de solidaritat i noves contribucions estatals que se sumen a la fiscalitat existent sobre aquest important sector, líder de l’entreteniment i de les relacions socials.

 

El futbol professional ja ha manifestat el seu desacord, per diferents raons apuntant a una vaga en la fase final del campionat de lliga.

 

Comença la norma alabant l’esport com a mitja d’adquisició de valors de desenvolupament personal i social cosa que és més pròpia indicar-la amb ocasió de les lleis generals sobre educació física, activitat física, exercici físic i esport. Posteriorment, es situa a l’àmbit del consum dels esdeveniments esportius, matèria relacionada de creixent aparició en el terreny esportiu i, també, de la competència de les comunitats autònomes. Es diu que aquest consum supera la dimensió dels mercats nacionals i que conlleva la modificació de les competicions esportives més professionals en la gestió de les quals, ara, s'ha de vetllar per la correcta gestió dels recursos econòmics que atreuen.

 

Es parla del model de comercialització dels drets audiovisuals basat en l’autonomia de la voluntat dels agents intervinents per desprès indicar que el tradicional sistema de venda d’aquests per cadascun dels equips participants en les competicions no és el millor i que cal avançar, com altres països, cap a la venda centralitzada per tal de superar debilitats com la de menor recaptació i la manca de nous canals de difusió.

 

Es reconeixen tres eixos fonamentals sobre els quals es construeix la norma: a) la cessió pels clubs de les facultats de comercialització a favor de la Liga Nacional de Fútbol Profesional (LNFP) i a la Real Federació Española de Fútbol (RFEF), cadascuna en competicions concretes, b) l’establiment d’un sistema de repartiment més equitatiu dels ingressos obtinguts per la comercialització conjunta i 3) fet el repartiment, imposar una sèrie de contribucions obligatòries i solidaries per un Fons de Compensació d’entitats esportives, per a la promoció de la competició del futbol professional i afeccionat i, també, per les politiques del Consejo Superior de Deportes. La LNFP constituirà dintre de la seva estructura un òrgan de control de la gestió dels drets audiovisuals al que seran convocats i podran assistir el CSD i la RFEF amb veu però sense vot (article 7). La RFEF, tot i que pot encomanar la gestió dels drets a la LNFP, constituirà un altre amb funcions més limitades (article 8.1)

 

L’objecte de la norma (article 1.1) és el d’establir les normes per a la comercialització dels drets d’explotació de continguts audiovisuals de les competicions de futbol professional més importants (lliga de primera i de segona divisió, copa del rei i supercopa d’Espanya) de forma centralitzada mitjançant els organismes responsables de aquelles que obtenen els drets per cessió legal obligatòria (article 2.2) i sens perjudici que els drets que no siguin comercialitzats de forma conjunta ho puguin ser de forma individualitzada (article 4.7). La RFEF comercialitza directament els drets derivats de les competicions que controla (article 8). Els clubs no perden ni veuen limitada la seva capacitat d’explotació i comercialització individual d’altres drets no inclosos en el reial decret (article 2.4). La comercialització de drets comptarà amb condicions generals públiques (article 4.3) i informades per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (un camí per una nova taxa). Els drets s’han d’adjudicar en un procediment públic, transparent, competitiu i sense discriminacions entre licitadors (article 4.4).

 

Els drets obtinguts s’han de repartir en la forma prevista en la norma seguint uns criteris objectius a establir pels organismes comercialitzadors i, en el seu defecte, pel propi Consejo Superior de Deportes. La distribució és d’un 90% per als clubs de primera divisió i d’un 10% per als de segona i es fa per temporada vençuda. La posterior distribució d’aquests percentatges es fa d’acord amb altres de secundaris, així els clubs participants de la primera divisió i per parts iguals es beneficien d’un 50% de la seva part (del 90% esmentat) mentre  que els de segona han de fer aquesta distribució igualitària sobre un 70% de la seva part (10%). Pel que fa a la resta, noves distribucions i és aquí, sobre una part d’aquest percentatge, on es te en compte la implantació social i la capacitat dels clubs en la generació de recursos (article 5.3.b.2º). No sé si això ha merescut els aplaudiments d’entitats com el FC Barcelona o el Reial Madrid veritables sostenidors del negoci del futbol professional.

 

Un cop obtinguts els rendiments així distribuïts apareix l’obligació dels beneficiaris (se’n diuen entitats participants) de fer contribucions obligatòries en proporció als ingressos obtinguts per la comercialització conjunta dels drets audiovisuals: 3,5% pel Fons de Compensació, 1% per a la Lliga Nacional de Futbol Professional, 1% per a la RFEF, fins un 1% per al CSD  per actuacions finalistes relacionades amb la protecció socials d’esportistes i un altre 0,5% al mateix CSD per altres finalitats determinades a la norma com futbol femení, quotes empresarials en la segona divisió i ajuts a associacions i sindicats de treballadors de l’esport (article 6).

 

En cas de conflicte s’implanta, amb modificació de la Llei estatal de l’esport i a la espera de les normes que regulen l’exercici d’aquesta funció, l’arbitratge voluntari del Consejo Superior de Deportes (article 9). L’acceptació de l’arbitratge i el fet de no ser únic ni obligatori obre les vies a la solució arbitral mitjançant altres institucions de resolució alternativa de conflictes.

 

Finalment, indicar que les disposicions addicionals i transitòries també són de sumo interès i en elles es regulen aspectes tan diferents com l’accés al finançament a partir dels drets, la subsistència de deutes amb seguretat social i la hisenda pública tot i que no són degudament protegits per aquests ingressos i l’entrada en vigència del nou sistema de comercialització conjunta. Amb les modificacions normatives es manté el dret dels informatius a emetre resums informatius gratuïts i d’una durada màxima de 90 segons.

 

Convalidació: Resolución de 14 de mayo de 2015, del Congreso de los Diputados, por la que se ordena la publicación del Acuerdo de convalidación del Real Decreto-ley 5/2015, de 30 de abril, de medidas urgentes en relación con la comercialización de los derechos de explotación de contenidos audiovisuales de las competiciones de fútbol profesional.

 

BOE núm.122

Ley Orgánica 4/2015, de 30 de marzo, de protección de la seguridad ciudadana

 

 

Ley publicada el día 31 de marzo de 2015 y que entra en vigor el 1 de julio de 2015, salvo la disposición final primera que se aplica desde el día siguiente al de su publicación en el BOE, que nace con vocación de mejorar su antecesora, la ley orgánica 1/1992, de 21 de febrero.

 

Ya en su preámbulo se hace saber que los términos seguridad ciudadana y seguridad pública se han concebido doctrinalmente (científica y jurisprudencialmente) como conceptos sinónimos  y dan a entender una “actividad dirigida a la protección de las personas y bienes y al mantenimiento de la tranquilidad ciudadana”.

 

Su incidencia sobre el deporte se contempla a través de la intervención de las autoridades competentes en materia de espectáculos públicos y actividades recreativas dejando a salvo las competencias de las comunidades autónomas y de las entidades locales y la sanción que se pude imponer por la celebración de espectáculos públicos o actividades recreativas a pesar de la prohibición o suspensión acordada por la autoridad por razones de seguridad, entre otras, a la que se puede añadir, la reposición de los bienes dañados o la indemnización por daños y perjuicios.

 

No obstante lo anterior, hay que tener en cuenta la exclusión efectuada en el artículo 2.2 al dejar fuera del ámbito de aplicación de la ley “las prescripciones que tienen por objeto velar por el buen orden de los espectáculos y la protección de las personas y bienes a través de una acción administrativa ordinaria, aun cuando la misma pueda conllevar la intervención de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, siempre que ésta se conciba como elemento integrante del sistema preventivo habitual del control del espectáculo”.

 

En el artículo 9 de la ley se recuerda que el Dni es obligatorio a partir de los 14 años siendo este documento suficiente por si solo para acreditar la identidad y los datos personales de su titular; en el artículo 11 se recoge el valor como documento público, personal e intransferible del pasaporte para acreditar la identidad y la nacionalidad de los ciudadanos i en el artículo 11 se prevé la obligación de los ciudadanos extranjeros de acreditar su identidad.

 

En el artículo 21 de la Ley, se dispone que en situaciones de emergencia, definidas como situaciones de riesgo sobrevenido que pone en peligro inminente a personas y bienes requiriendo de una actuación rápida de la autoridad, se pueden adoptar entre otras medidas extraordinarias las de cierre o desalojo de locales o establecimientos y la de evacuación de inmuebles o espacios públicos; medidas que si la urgencia de la situación la hiciera imprescindible podría adoptase mediante simples ordenes verbales. En el artículo 22 se avala el uso de videocámaras siempre conforme a la legislación vigente sobre el particular y en el 23 se prevén medidas para evitar reuniones o manifestaciones en lugares de tránsito público impidiendo que se perturbe la seguridad ciudadana.

 

En el artículo 25.2 se recuerda la obligación a los titulares de embarcaciones de alta velocidad y de aeronaves ligeras de realizar las actuaciones de registro documental e información previstas en la legislación vigente.

 

El artículo 27 regula la materia de espectáculos públicos y actividades recreativas de la siguiente forma:

 

“1. El Estado podrá dictar normas de seguridad pública para los edificios e instalaciones en los que se celebren espectáculos y actividades recreativas.

2. Las autoridades a las que se refiere esta Ley adoptarán las medidas necesarias para preservar la pacífica celebración de espectáculos públicos. En particular, podrán prohibir y, en caso de estar celebrándose, suspender los espectáculos y actividades recreativas cuando exista un peligro cierto para personas y bienes, o acaecieran o se previeran graves alteraciones de la seguridad ciudadana.

3. La normativa específica determinará los supuestos en los que los delegados de la autoridad deban estar presentes en la celebración de los espectáculos y actividades recreativas, los cuales podrán proceder, previo aviso a los organizadores, a la suspensión de los mismos por razones de máxima urgencia en los supuestos previstos en el apartado anterior.

4. Los espectáculos deportivos quedarán, en todo caso, sujetos a las medidas de prevención de la violencia dispuestas en la legislación específica contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte.”

 

 

Se observa una voluntad de reglamentación diferenciada destinada a la celebración pacífica de los espectáculos públicos y autorizando a los agentes del orden a su suspensión o prohibición en caso de peligro para las personas o los bienes o de graves alteraciones para la seguridad ciudadana. A su lado, se mantiene la legislación específica aprobada para prevenir la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte.

Ley Orgánica 1/2015, de 30 de marzo, por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal

 

Mediante dos leyes orgánicas (1/2015 i 2/2015 de 30 de marzo) el Estado ha modificado el Código Penal del año 1995. Muchas han sido las críticas doctrinales por la inclusión de ciertos aspectos realmente poco compatibles con la rehabilitación de la pena y con ciertos derechos fundamentales de los recogidos en la Constitución, piedra angular del ordenamiento jurídico, como es el caso de la denominada pena de prisión permanente revisable.

 

Este artículo no ahonda en esos temas y se centra en los aspectos más relevantes para el sistema deportivo habida cuenta de que sus agentes encuentran conductas específicas y punibles en la norma penal. Obviamente, debe advertirse que el código penal no puede ser objeto de desintegración en un intento de buscar espacios de no aplicación porque se impone al conjunto de las personas con independencia de la existencia de tipos encaminados a evitar comportamientos indeseados en sectores concretos, entre ellos el deporte.

 

De las leyes orgánicas recientemente aprobadas nos interesa destacar la primera que es la que lleva a cabo la revisión y actualización más completa. En ella merecen destacarse los artículos siguientes:

 

Artículo 31.bis que es objeto de modificación y en el que se recoge la responsabilidad penal de las personas jurídicas, concepto que no excluye ni los clubs ni las sociedades deportivas por lo que deberá ser tenido muy en cuenta por quienes los dirijan especialmente apara adoptar las medidas oportunas que permiten eximirlas de responsabilidad como adoptar “modelos de organización y gestión que incluyen las medidas de vigilancia y control idóneas para prevenir delitos de la misma naturaleza o para reducir de forma significativa el riesgo de su comisión”.

 

Artículos 334 y 335, relacionados con la actividad de la caza y la pesca, con el fin de sujetarla a las disposiciones legales y evitar que se “cace, pesque, adquiera, posea o destruya especies protegidas de fauna silvestre; se trafique con ellas, sus partes o derivados de las mismas; o se realicen actividades que impidan o dificulten su reproducción o migración o que “se cace o pesque especies distintas de las indicadas en el artículo anterior, cuando esté expresamente prohibido por las normas específicas sobre su caza o pesca”.

 

 

Artículos 361 y 362 (bis, ter, quater i quinquies) en los que derogándose la previsión anterior del 361bis, se prohíbe que se “fabrique, importe, exporte, suministre, intermedie, comercialice, ofrezca o ponga en el mercado, o almacene con estas finalidades, medicamentos, incluidos los de uso humano y veterinario, así como los medicamentos en investigación, que carezcan de la necesaria autorización exigida por la ley, o productos sanitarios que no dispongan de los documentos de conformidad exigidos por las disposiciones de carácter general, o que estuvieran deteriorados, caducados o incumplieran las exigencias técnicas relativas a su composición, estabilidad y eficacia, y con ello se genere un riesgo para la vida o la salud de las personas”, que “con conocimiento de su falsificación o alteración, importe, exporte, anuncie o haga publicidad, ofrezca, exhiba, venda, facilite, expenda, despache, envase, suministre, incluyendo la intermediación, trafique, distribuya o ponga en el mercado, cualquiera de los medicamentos, sustancias activas, excipientes, productos sanitarios, accesorios, elementos o materiales a que se refiere el artículo anterior, y con ello genere un riesgo para la vida o la salud de las personas” y que “se elabore cualquier documento falso o de contenido mendaz referido a cualquiera de los medicamentos, sustancias activas, excipientes, productos sanitarios, accesorios, elementos o materiales a que se refiere el apartado 1 del artículo 362, incluidos su envase, etiquetado y modo de empleo, para cometer o facilitar la comisión de uno de los delitos del artículo 362”. Aspectos que se cierran en el contexto deportivo con la siguiente previsión: «1. Los que, sin justificación terapéutica, prescriban, proporcionen, dispensen, suministren, administren, ofrezcan o faciliten a deportistas federados no competitivos, deportistas no federados que practiquen el deporte por recreo, o deportistas que participen en competiciones organizadas en España por entidades deportivas, sustancias o grupos farmacológicos prohibidos, así como métodos no reglamentarios, destinados a aumentar sus capacidades físicas o a modificar los resultados de las competiciones, que por su contenido, reiteración de la ingesta u otras circunstancias concurrentes, pongan en peligro la vida o la salud de los mismos, serán castigados con las penas de prisión de seis meses a dos años, multa de seis a dieciocho meses e inhabilitación especial para empleo o cargo público, profesión u oficio, de dos a cinco años.

2. Se impondrán las penas previstas en el apartado anterior en su mitad superior cuando el delito se perpetre concurriendo alguna de las circunstancias siguientes:

1.ª Que la víctima sea menor de edad.

2.ª Que se haya empleado engaño o intimidación.

3.ª Que el responsable se haya prevalido de una relación de superioridad laboral o profesional.»

 

Artículos 510, 511.4, 512 y 557, todos ellos para frenar la incitación al odio, a la hostilidad, a la discriminación o a la violencia y evitar la alteración de la paz pública.

 

 

El código penal esta al acecho, su coordinación con la otra manifestación de la capacidad punitiva del Estado, el denominado régimen sancionador se hace necesaria.

Ley 2/2014, de 25 de marzo, de la Acción y del Servicio Exterior del Estado (art.27).

 

Ley publicada en el BOE núm. 74 de 26 de marzo de 2014 sobre la regulación de la conducción de la política exterior del Estado "por su incidencia directa e inmediata en la vida e intereses de sus ciudadanos" teniendo en cuenta "la integración supranacional en la Unión Europea" y el "firme compromiso con los valores fundamentales que inspiran las relaciones dentro de la comunidad internacional, muy en especial, los valores de la dignidad humana, la libertad, el estado de Derecho, los derechos humanos, la solidaridad, el fomento de la paz, el respeto del Derechi internacional y el compromiso con el multilateralismo". Al propio tiempo se reconoce que de la Constitución española deriva el reconocimiento a las Comunidades Autónomas de competencias en materia de Acción Exterior; pese a ello, hay límites a su competencia en el artículo 11 de esta Ley.

 

La Ley responde, según se recoge en su preámbulo a cinco exigencias: a) afirmar y promover los valores e intereses de España con el fin de fortalecer su presencia internacional y potenciar su imagen, b) consolidar y reforzar la credibilidad de España en el exterior, c) fortalecer nuestra participación en el proceso de integración europea, d) coordinar la acción exterior con la de los Estados que integran la Comunidad Iberoamericana de Naciones y e) garantizar la adecuada asistencia y protección a los españoles y a las empresas españolas en el exterior.

 

La ley establece siete principios rectores: unidad de acción en el exterior, lealtad institucional y coordinación, planificación, eficiencia, eficacia y especialización, transparencia y servicio al interés general. Asimismo, trasluce una nueva visión de la acción exterior de todos los sujetos con competencias en la misma a fin de que adecuen sus actuaciones "a las directrices, los fines y los objetivos establecidos por el Goberno" en base a (sic) su competencia en la dirección de la política exterior (del Estado. Aspecto este que le ha de permitir ser informado de todas las "actuaciones en el exterior" y de "poder emitir recomendaciones motivadas sobre la adecuación de dichas actuaciones".

 

Entre los àmbitos de la Acción exterior que por su singular importancia deben ser atendidos y tenidos en cuenta en la formulación de una política exterior esta el deporte al que se dedica el artículo 27 donde se indica lo siguiente:

 

"Artículo 27. Acción Exterior en materia de deporte.

 

1. La Acción Exterior en materia deportiva se orientará especialmente a: a) Fomentar los intercambios institucionales, el patrocinio y mecenazgo deportivo, la investigación y el desarrollo tecnológico aplicado al deporte y la internacionalización de nuestra industria del deporte. b) Promover la cooperación internacional, con especial atención a la formación de especialistas y expertos deportivos, a la lucha contra el dopaje, contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte. c) Cooperar en el mantenimiento de la seguridad en los espectáculos deportivos.

 

2. Asimismo, contribuirá al desarrollo del movimiento olímpico y paralímpico y a la difusión de los ideales olímpicos."

Reial Decret 53/2014, de 31 de gener, sobre la composició, l’organització i les funcions del Tribunal Administrativo del Deporte.

 

Aquest tribunal administratiu (TAD) va ser creat mitjançant la disposició final quarta de la Llei Orgànica 3/2013, de 20 de juny, de protecció de la salut de l’esportista i lluita contra el dopatge a l’activitat esportiva que va donar nova redacció a l’article 84 de la Llei 10/1990, de 16 d’octubre, de l’Esport.

 

Amb la constitució del TAD desapareixen el Comité Español de Disciplina Deportiva i la Junta de Garantías Electorales. La seva creació respon a una voluntat d’unificar en un únic òrgan administratiu totes les funcions i les competències revisores de l’activitat federativa en matèria de dopatge, disciplina esportiva i de garantia de la legalitat dels processos electorals que es desenvolupen en les entitats esportives espanyoles. D’aquesta finalitat, resumida a l’exposició de motius de la norma, deriven dos premisses importants: a) es tracta d’un tribunal competent per a la revisió d’activitat federada i b) l’activitat a revisar es correspon amb la desenvolupada per les entitats esportives espanyoles.

 

El TAD es constitueix com a òrgan col·legiat, d’àmbit estatal, adscrit al Consejo Superior de Deportes (CSD) però que ha d’actuar amb independència d’aquest. La seva competència és irrenunciable e improrrogable i no pot ser alterada per voluntat de les parts (article 1.2).

 

Disposa de 7 membres independents i inamovibles designats per la Comissió Directiva del CSD entre persones físiques titulars de la nacionalitat espanyola que siguin docents universitaris, magistrats o fiscal excedents, funcionaris de carrera de cossos o escales del subgrup A1 que requereixin del títol de Llicenciat o Grau en Dret, o bé advocats que hagin estat en exercici durant més de quinze anys. Es vetllarà per una composició equilibrada (sic) entre homes i dones. Entre els membres, i a proposta seva, el President del CSD nomenarà el president. També nomenarà un secretari entre funcionaris de carrera al servei de l’Administració General de l’Estat del subgrup A1. Els membres a escollir per la Comissió  Directiva ho seran quatre a instància del president del CSD i tres de entre els proposats per les federacions esportives espanyoles (article 5 que també preveu algunes incompatibilitats). La durada del mandat és de sis anys sense poder ser reelegits (article 6). La renovació serà parcial cada tres anys.

 

Als articles 3 i 4 de la norma es regula el funcionament del TAD i un novador règim de reunions per mitjans electrònics previ l’acord del seu president. Els acords s’adopten per majoria dels membres presents essent de qualitat el vot del president.

 

El procediment de tramitació i resolució davant el TAD s’ha d’ajustar al previst a la Llei 30/1992, de 26 de novembre (LRJiPAC) i a les normes d’específica aplicació. Les resolucions seran públiques (article 8), esgoten la via administrativa (article 9) i no poden ser objecte de recurs de reposició (article 10) i si de recurs contenciós administratiu.

Resolución de 10 de enero de 2014, del Consejo Superior de Deportes, por la que se clasifican las instalaciones deportivas y los programas deportivos para el desarrollo del deporte de alto nivel y de competición, a efectos de lo previsto en la Orden ECD/2681/2012, de 12 de diciembre, por la que se aprueban las bases reguladoras para la concesión de subvenciones y ayudas por el Consejo Superior de Deportes.

 

Nou ajustament de la despesa a la competència considerada com a pròpia, ara mitjançant la reclassificació d'instal.lacions i la identificació de programes esportius autonòmics, estatals i d'alt nivell esportiu.

 

A la resolució es troben consideracions importants que a continuació es resslaten:

 

a)L'entrenament dels esportistes que participen en les competicions d'alt nivell fa necessari la construcció de centres que disposin de les millors instal.lacions, serveis i medis tècnics.

 

b) Per atendre aquesta necessitat  i no exclussivament per el alt nivell sinó tambè per a la preparació i detecció de futures promesses esportives, s'han anat construïnt els Centres d'Alt Rendiment (CAR) i els Centres de Tecnificació Esportiva (CTD) i, com a complement, els Centres Especialitzats. Cada Centre disposa d'una denominació d'acord amb uns criteris de classificació establerts en funció de l'interès, els objectius, les instal.lacions, els medis disposables, els programes esportius i els departaments o unitats específiques per als quals han estat creats.

 

c) S'han d'actualitzar els criteris de classificació dels Centres a les necessitats i a la realitat esportiva existent  per a poder dotar d'una major efectivitat i serveis als esportistes espanyols així com per garantir, optimitzar e invertir de la millor manera possible els recursos econòmics oferts pel Consejo Superior de Deportes a les Federaciones Deportivas Españolas.

 

Tenint en compte aquestes premises i acceptant els tipus de centres l'Estat central considera que: "Los Centros serán clasificados en función de las instalaciones y servicios de los que dispongan, teniendo en cuenta los Programas Deportivos que en ellos se desarrollen: Autonómicos (A), Estatales (E) y Alto Rendimiento (AR)". A l'efecte, amb la norma es defineixen aquests programes i s'estableixen els criteris per a la classificació dels centres en funció de les seves instal.lacions i serveis i també els relatius a la classificació dels programes esportius, sense oblidar la fixació d'un procediment de classificació i preveure la possibilitat de revocació.

Llei Orgànica 3/2013, de 20 de juny: Protecció de la salut de l’esportista i lluita contra el dopatge a l’esport.

 

• Substitueix la Llei Orgànica 7/2006, de 21 de novembre, on es conceptuava el dopatge com una lacra que afectava diversos bens jurídics com la salut de l’esportista, el joc net i la dimensió ètica a l’esport.

• Reforça la protecció de la salut amb modificacions d’indole legal en línia amb els compromisos internacionals adquirits com el,derivat de la subscripció de la Convenció Internacional contra el dopatge en l’esport de la Unesco el qual entre llurs obligacions estableix la de garantir l’eficàcia del Codi Mundial Antidopatge.

• Es tracta d’una nova regulació integra del marc jurídic que pretén beneficiar als esportistes amb especial atenció a grau d’esforç físic i als menors d’edat.

• Aspectes de la nova regulació: protecció de la salut de l’esportista, lluita contra el dopatge, prevenció dels riscos en l’activitat esportiva i establiment de mesures positives perquè la pràctica esportiva es realitzi en condicions idònies.

• En matèria de dopatge l’objectiu no és incrementar el nombre de controls sinó el de la seva correcta planificació i execució. Es distingeix entre dopatge amb llicència esportiva i aquell altre en la pràctica esportiva general. Tenint en compte els compromisos internacionals adquirits i els drets fonamentals i la dignitat dels esportistes la llei tracta d’adaptar la legislació espanyola a les formules de repressió del Codi Mundial Antidopatge. Es respecta, llevat supòsits excepcionals el descans nocturn de l’esportista, però hi haurà controls per sorpresa i controls amb cita prèvia, es manté la localització d’esportistes i l’obligació de comunicar tractaments mèdics abans d’un control. La presència de metge no serà imprescindible llevat de determinats supòsits segons la tipologia dels actes mèdics a realitzar (extracció de sang) fet que tampoc ha de suposar cap limitació d’obligacions professionals. Es crea l’Agència Espanyola de Protecció de la Salut a l’Esport com a organisme independent que assumeix la tramitació dels expedients sancionadors. En el seu òrgan col·legiat de direcció participaran els agents de l’esport, entre ells les federacions oficials. També disposarà d’un òrgan de participació, coordinació i seguiment amb representació de les Comunitats Autònomes sens perjudici de la creació d’un òrgan específics de participació, debat i cooperació amb òrgans similars de les comunitats autònomes i sens perjudici de la possibilitat de convenis de col·laboració amb les Comunitats Autònomes.

• La protecció de la salut atén a tot tipus d’activitat: competitiva, oci o salut.

• Pel que fa a l’organització administrativa sobre la matèria s’impulsa la cooperació interadministrativa i també amb les entitats privades agents de l’activitat esportiva. Es respecta la competència autonòmica en l’ordre federat autonòmic.

• Es distingeix entre controls de salut i controls de dopatge.

• En matèria sancionadora s’estableix la subjecció tant dels esportistes com del seu entorn. Apareixen circumstàncies eximents, atenuants i agreujants de la responsabilitat disciplinària. Es regula la possibilitat d’anular resultats inclús en el cas de manca de sanció de la conducta per considerar-se que aquesta ha pogut incidir en el resultat (puresa del resultat o de la competició). Es preveu: el reconeixement mutu de resolucions, la possibilitat de privar de suport financer o ajut públic als infractors i la cooperació entre autoritats judicials. La regulació dels procediments disciplinaris contra esportistes qualificats de nivell internacional disposen del seu propi procediment. L’Agència de nova creació només hi participa si disposa de conveni suficient a l’efecte amb les federacions i organitzacions internacionals competents (principi de no imposició de normes de competència a les federacions internacionals).

• Implantació del recurs administratiu especial (alçada impropi) davant del nou Tribunal Administratiu de l’Esport.

• La protecció de la salut s’articula al voltant de les mesures següents: impuls d’un sistema de reconeixements mèdics, implantar en els establiments esportius més exigents medis de lluita contra malalties cardiorespiratòries agudes, l’establiment de la targeta de salut de l’esportista d’alt nivell, al professional o a la resta d’esportistes federats segons convenis específics i la previsió de noves mesures de protecció de salut i de recuperació i/o tractament d’esportistes a la finalització de l’activitat esportiva. Tot això, complementat amb un Pla de Suport a la Salut a l’àmbit de l’activitat esportiva i un sistema reforçat d’investigació especialitzada. Tot això, en mans de l’Agència Espanyola de Protecció de la Salut a l’Esport.

• En matèria de polítiques públiques de control s’estableixen mesures per tenir coneixement puntual i poder controlar els productes susceptibles de produir dopatge.

• Principis inspiradors: el joc net, la superació personal i la realització saludable de l’esport (article 1.1)

• Principis a l’àmbit de la protecció de la salut: la prevenció del deterioro de la salut amb ocasió de la pràctica esportiva i la prevenció de lesions i altres conseqüències perjudicials per a la salut que es derivin de la practica esportiva realitzada en condicions no idònies (article 2).